Tots som especials!

dijous, 9 de maig del 2013

COORDINACIÓ - del 22 d'adril al 3 de maig -



Es presenten els resultats als professionals sobre :
-       dictamen
-       informes escolars:
-       plans de treball de logopèdia:
-       observacions a l’alumne (aula i individual)
-       registre fonològic
-       prova IPTA

A partir dels resultats obtinguts podem observar que:
s   Els aprenentatges vers al llenguatge han estat a partir de la repetició i memorització. L’alumne ho concep com un tot i no com a part. L’alumne ha aprés a llegir, a partir de grups de paraules que ha memoritzat. Aquestes no les sap desxifrar. Si se li presenta una síl·laba, l’alumne fa la seva relació i diu la paraula que per ell és coneguda. Per exemple: si se li presenta la síl·laba SA, ell de seguida diu sabata. El mateix passa en la elaboració de frases, no sap elaborar frases a no ser que hagin estat apreses prèviament.
s   L’atenció i concentració de l’alumne és molt baixa, un petit estímul el fa perdre l’atenció, tot i això, se’l pot reconduir amb facilitat. Aquest es dona tant amb ajuda de l’adult en la elaboració de la tasca escolar que quan ha de realitzar algun joc més autònomament.
s   A nivell cognitiu, davant del grau de disminució que presenta, és elevat. Un 86%. Al qual s’ha de tenir en compte la sordesa i les atàxies.
s   El processament de la informació de l’alumne és lent. Necessita de més 5 segons i menys de 10, per poder processar la informació i donar resposta. 
s   Grau d’autonomia: davant de les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne, aquest necessita de l’adult per a la realització de la tasca escolar. L’alumne

Propostes conjuntes:

Amb la coordinació amb el tutor i logopeda del alumne ens centrem sobre:

s Que l’alumne sigui capaç a partir d’una paraula desxifrada per síl·labes, formar paraules i llegir-les tot i que per a ell no diguin conegudes.  Per tant, concebre la part i posteriorment el tot.
s Que l’alumne sigui capaç de realitzar part de la tasca escolar que se li encomana de forma autònoma.

Sabem que amb el material del qual disposem es força complicat treballar amb l’alumne, així que ens adonem que per poder aconseguir l’objectiu, el qual serà a llarg termini, els professionals que treballen amb l’alumne han d’elaborar el material necessari per a facilitar l’aprenentatge d’aquest.

Per tant:
-       Elaboració de material: treballar amb el material tangible, i vivencial que permeti a l’alumne una millor comprensió sobre allò amb que està treballant, i a la vegada, l’estimuli el seu procés d’aprenentatge.
-       Ajuts que necessita l’alumne: estem d’acord en que l’alumne necessita de l’ajut de l’adult per a elaborar la tasca escolar que se li encomana, però de totes maneres es el mode de poder elaborar material per treballar els continguts escolars que li permeti fer-ho de forma autònoma. Per tant, es busca desenvolupar l’autonomia de l’alumne. Això implica al professor a elaborar material adaptat a les característiques de l’alumne, tant físiques com cognitives.


A l’aula:
-       Objectiu:
o   Desxifrar les paraules per síl·labes.
o   Formar paraules de dues síl·labes.
Per tant, no com un tot sinó com a part.

Estem d’acord que aquest procés d’aprenentatge, serà llarg, i que hem de consensuar com organitzar el procés. Per tant, tindrem en compte el grau de dificultat de la tasca. Inicialment, es presentarà a l’alumne  quin és l’objectiu pel qual estem treballant.
A partir del material elaborat: diferents fitxes en les quals presentarem les diferents síl·labes. Amb aquestes l’alumne haurà de llegir el conjunt de síl·labes que se li presenten per separat i després ajuntar-les per formar la paraula.
En aquest hem de tenir en compte, les dificultats que presenta per la identificació i vocalització de síl·labes segons les grafies i el grup de grafies, i a la vegada, les síl·labes de tres lletres, com per exemple MOS/TR/ BR...
Procés:
s   Es començarà presentant dues síl·labes, i formar paraules que per a ell siguin conegudes. És a dir, primer li presentarem una, l’haurà de llegir i tot seguit presentarem la següent, un cop totes dues siguin llegides per l’alumne, se li ajuntaran les síl·labes i les haurà de llegir, un cop ho hagi fet, en haurà de dir que és? Per a que serveix?...
s   El grau de dificultat augmenta quan l’alumne s’hi hagi familiaritzat, en aquest moment. Es comença a treballar l’autonomia. Se li presentaran tres síl·labes, amb dues d’aquestes haurà de formar la paraula que el professional li digui. Per exemple: es presenten les síl·labes següents: CA - TA – SA, el professional, en aquest cas el professor li dirà la paraula que ha de formar, com: casa; i l’alumne posteriorment, haurà d’identificar les síl·labes, llegir, i formar la paraula.
s   El grau de dificultat augmenta, quan l’alumne ja assolit, les dues anteriors, es repetirà els dos processos però aquest cop, s’inclourà en la formació paraules de dues, paraules que per a ell siguin desconegudes.

Exercicis complementaris:
s   Durant aquests processos, es realitzaran altres exercicis que li permetin facilitar i comprendre millor el procés. És a dir, s’elaborarà material el qual estigui relacionat amb la imatge i la paraula. Com per exemple: imatge: casa i a sota de la imatge, la paraula CASA. Aquesta imatge es dividirà en dues parts (síl·labes). L’alumne les haurà de ajuntar, i posteriorment llegir. La imatge li permetrà una millor identificació, representació i comprensió de la paraula.
s   S’elaborarà una carpeta adequada a les seves necessitats motores, que li permetin treballar de forma autònoma. Per tant, primer s’elabora el material, paraules segons el grup de famílies i les síl·labes. Aquestes s’arxivaran.
En la carpeta col·locarem el grup de famílies que volem treballar i les síl·labes. Es a dir, en la part de dalt de la carpeta estaran situats les paraules, i en la part de baix les síl·labes. L’alumne haurà d’anar passat les síl·labes fins identificar la que es correspon a la paraula que té presentada. Un cop ho hagi realitzat be, passarà a la següent fitxa, i buscarà la síl·laba que correspon a la paraula.
Per exemple:
§  Paraula del grup de les fruites: Magrana
§  Síl·laba a identificar: MA
§  Posteriorment, llegir la paraula.

Amb aquest material, se li permet a l’alumne treballar de forma autònoma. Donat que pot passar les fitxes.

Acordem:
s   Donat que el professor ha elaborat el material, i que es important el treball constant amb l’alumne per afavorir el seu procés d’E/A, durant els mesos de vacances, permetrem que l’alumne es pugui endur el material a casa per tal de que durant aquest mesos d’estiu ho continuí treballant. És a dir, impliquem a la família en el procés d’aprenentatge del nen i afavorir-lo.

Elaboració del material:
s   El material elaborat el realitzarà el professor.
s   Material divers i tangible.
s   Material atractiu per l’alumne.
s   Material que faciliti la seva autonomia en els seus aprenentatges.




A l’aula de logopedia:
-       es continuarà treballant sobre el pla establert del curs.
-       es continuarà treballant per la pronunciació dels fonemes.
o   Mantenir la correcta pronunciació d’aquells que ja pronuncia
o   Resoldre les dificultats que presenta en:
§  Omissió de sons finals: /s/ i /n/
§  Reducció de grups consonàntics
§  Substitució de /R/ per la /G/
§  Substitució de /λ/ per /y/
§  Substitució de /d/ per /s/
§  Substitució de /p/ per /fl/
§  Substitució de /d/ per /R/
§  Substitució grup consonàntic /p/ per /fr/
§  Omissió de /R/ em contacte amb una altra consonant

Per tant, el logopeda iniciarà el seu treball per treballar amb l’alumne, per resoldre primerament, l’omissió dels sons finals. Per tant, es treballarà augmentant el grau de dificultat. Els grups consonàntics seran treballats quan la resta quedin assolits, donat que per l’alumne i les característiques dels fonemes, suposen un alt grau de dificultat.


Hem de dir, que el treball que realitzaran tant el tutor/professor com el logopeda, serà coordinat i en col·laboració. Tots dos professionals treballaran conjuntament per tal de donar resposta a les necessitats i/o dificultats de l’alumne en el seu procés d’E/A. Per tant, tant el tutor/professor com el logopeda, elaboraran els materials que son necessaris per al treball amb l’alumne. El treball que es realitzarà a l’aula, serà complementat a l’aula de logopèdia, fet que permetrà un millor assoliment dels objectius establerts. 

dimarts, 30 d’abril del 2013

ALTRES INTERVENCIONS (3)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint: 

Alumne que constantment li costa seguir la dinàmica de l’aula, i fer el que ell desitja. A més, constantment busca la provocació del professional i que aquest, segueixi el que l’alumne vol, és a dir, que estigui per ell. Quan se l’intenta parar, l’alumne busca l’enfrontament, i no respecta a l’adult.

Davant situació, es proposa:
s          fer pactes amb l’alumne.
s          Explicar que primer ha d’acabar una activitat per poder continuar amb la següent o realitzar el que ell desitja en les hores d’esbarjo o temps lliure.

ALTRES INTERVENCIONS (2)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint:


Alumne amb autisme, la professora comenta el seu dubte davant de un test que li ha passat la família per part del pediatra. La professora comenta que no veu clar el perquè dels ítems que es marquen dins de la escola per valorar la hiperactivitat de l’alumne, donat que davant de l’autisme es força evident i a la vegada complicat poder-ho valorar. Ho parlem conjuntament, i a la vegada, amb la psicopedagoga de l’EAP, donat que per molt que la professora faci el que es demana, es contradictori al que demana el pediatra amb les característiques de l’alumne. Tot i això, valorem fer el que demana el pediatra, però es parlarà amb la família, per tal de que comenti les nostres opinions. 

ALTRES INTERVENCIONS (1)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint:

 Davant la conducta de una alumna a l’hora del seguiment de les tasques escolars. Aquesta alumna desenvolupa conductes disruptives davant de tasques escolars que no li agraden, o davant del seu estat emocional inestable. Esta força acostumada a fer el que ella vol, a causa de la resposta que se li dona dins del seu nucli familiar, és a dir, en aquest fa el que ella realment vol, i això ho transmet dins del context escolar. Davant d’aquestes conductes en força ocasions s’ha tingut que arribar a la contenció física, donat que l’alumne agredeix als professionals davant la resposta que a ell no li agrada. Per tant, es parla de buscar alternatives i així evitar les contencions físiques. Per una banda, el tutor ha contactat telefònicament amb el neuropediatra que dur el cas i s’ha avançat la visita per tal de que li facin una revisió de la medicació, donat que fa temps que aquesta no es revisa, els professionals, prèviament han parlat amb la família. Per l’altra banda, s’ha proposat de trencar la situació cada cop que veiem que ja es posa nerviosa, abans d’entrar en una crisi. Es a dir, l’atén un altre professional, en una situació diferent i després la torna a incorporar en la dinàmica de la seva aula. En dues ocasions que s’han donat, la intervenció ha estat correcta. 

divendres, 26 d’abril del 2013

Resultats del registre fonològic (setmana del 15 al 22 d'abril)


Resultats registre fonològic


-          Omissió de sons finals: /s/ i /n/
o        per exemple: yapi (s), paraigüe (s), nen (n), guan (n) i peu(s).

-          Reducció de grups consonàntics:
o        per exemple:
§         gobo per globo (gl),
§         capana per campana (mp)
§         pat per plat (pl),
§         banc per blanc  o pobe per poble (bl),
§         llibeta per llibreta, buixa per bruixa
§          (br),
§         ten per tren, esteya per estrella (tr).
§         Drac per drac, peda per pedra (dr)
§         Tige per tigre (gr).

-          Substitució de /R/ per la /G/:
o        Gatolí per ratolí.
o        Goda per roda.
o        Gei per rei.

-          Substitució de /λ/ per /y/
o        Martey per martell
o        Yapi per llapis
o        Esteya per estrella.

-        Substitució de /d/ per /s/:
o        Cada per casa

-         Substitució de /p/ per /fl/:
o        petxa per fletxa
o        po per flor

-         Substitució de /d/ per /R/:
o        goda per gorra

-         Substitució grup consonàntic /p/ per /fr/:
o        puita per fruita
o        cope per cofre

-         Omissió de /R/ em contacte amb una altra consonant:
o        esciue per escriure (Ø r)



Cal destacar:
-          Em de donar un temps prudencial ( més de 5 segons ), per a que l’alumne doni la resposta, donat que el seu processament és lent, des de que reb la informació fins que  reprodueix la resposta.
-          L’alumne, reconeix les lletres però a l’hora de pronunciar-les és quan li sorgeix la dificultat, donat que a la vegada, no tanca la boca donat que la seva llengua és de tamany gran, i força rígida, fet que li repercuteix dificultats en realitzar les posicions.

divendres, 19 d’abril del 2013

Resultats de les proves - 2. IPTA - setmana del 15 al 22 d'abril -


Cal destacar:



s          Primer de tot, em d’anotar, que el test ha estat passat en dos dies.
s          Del test ometem la part motora, donat que l’alumne amb les atàxies que presenta, i pel fet que no pot escriure, donat que hi ha una part d’escriptura.
s          El test, tot i ser en castellà, se li tradueix al català.



Conclusions:





Fem una valoració qualitativa dels resultats i dels aspectes observats

-          Coincideixen força aspectes amb d'altres treballats, és a dir, tot allò que l’alumne havia treballat prèviament en l’aula de logopèdia, i que a la vegada coincideix amb el test, ho respon correctament.
-          Respecte als fonemes, coincideix que si ometem un fonema, l’alumne des de un inici no ho sap identificar, i per tant, no la pronuncia. L’alumne presenta força dificultats en la identificació de fonemes i en la seva pronunciació.
-          Si les imatges, paraules, .. li són desconegudes, li resulta complicat realitzar l’associació (paraula-imatge), per tal de poder, per tal de poder identificar, comprendre, expressar,…

LES PROVES - 2. IPTA - del 2 al 15 d'abril


Test d'Illinois d'habilitats psicolingüístiques 

Aplicació: Individual.
Edat: dos anys i mig als deu anys i mig, tot i que allarga l'edat.
Temps: sense prefixar.


Consisteix en:

Detectar les possibles dificultats en el procés de comunicació (deficiències en la percepció, interpretació o transmissió) que són causa de la majoria dels problemes de l'aprenentatge  escolar. 
Es pretén detectar les àrees de dificultat en els processos de comunicació més que determinar el nivell d'aptitud general. 
Al mateix temps, de forma complementaria, intenta posar de manifets les habilitats o condicions positives que poden servir de suport per un programa de recuperació.

Amb aquesta prova, s’analitza:
  • fonologia.
  • comprensió
  • morfologia
El test està dividit en:

-Subtests de nivell representatiu-
1. Procés receptiu:

  • comprensió auditiva
  • comprensió visual

2. Procés d'organització:
  • Associació auditiva
  • Associació visual
3. Proces d'expressió:
  • Expressió verbal
  • expressió motora
  • Integració visual
  • Integració auditiva
- subtests de nivell automàtic- 
1. Proves de integració o tancament
  • Integració gramatical
2. Proves de memòria seqüencial:
  • Memòria seqüencial auditiva 
  • Memòria seqüencial visiomotora



En una aula a soles amb l'alumne X li passem la prova. L'alumne mostra participació i predisposició. Però hem de dir, que es desconcentra amb facilitat, i se l'ha d'anar reconduint.