Tots som especials!

dimarts, 30 d’abril del 2013

ALTRES INTERVENCIONS (3)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint: 

Alumne que constantment li costa seguir la dinàmica de l’aula, i fer el que ell desitja. A més, constantment busca la provocació del professional i que aquest, segueixi el que l’alumne vol, és a dir, que estigui per ell. Quan se l’intenta parar, l’alumne busca l’enfrontament, i no respecta a l’adult.

Davant situació, es proposa:
s          fer pactes amb l’alumne.
s          Explicar que primer ha d’acabar una activitat per poder continuar amb la següent o realitzar el que ell desitja en les hores d’esbarjo o temps lliure.

ALTRES INTERVENCIONS (2)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint:


Alumne amb autisme, la professora comenta el seu dubte davant de un test que li ha passat la família per part del pediatra. La professora comenta que no veu clar el perquè dels ítems que es marquen dins de la escola per valorar la hiperactivitat de l’alumne, donat que davant de l’autisme es força evident i a la vegada complicat poder-ho valorar. Ho parlem conjuntament, i a la vegada, amb la psicopedagoga de l’EAP, donat que per molt que la professora faci el que es demana, es contradictori al que demana el pediatra amb les característiques de l’alumne. Tot i això, valorem fer el que demana el pediatra, però es parlarà amb la família, per tal de que comenti les nostres opinions. 

ALTRES INTERVENCIONS (1)


A part de la realització del projecte i de la seva implementació, durant aquest dies de pràctiques, els professionals han presentat els seus dubtes davant petites dificultats que els han anat sorgint:

 Davant la conducta de una alumna a l’hora del seguiment de les tasques escolars. Aquesta alumna desenvolupa conductes disruptives davant de tasques escolars que no li agraden, o davant del seu estat emocional inestable. Esta força acostumada a fer el que ella vol, a causa de la resposta que se li dona dins del seu nucli familiar, és a dir, en aquest fa el que ella realment vol, i això ho transmet dins del context escolar. Davant d’aquestes conductes en força ocasions s’ha tingut que arribar a la contenció física, donat que l’alumne agredeix als professionals davant la resposta que a ell no li agrada. Per tant, es parla de buscar alternatives i així evitar les contencions físiques. Per una banda, el tutor ha contactat telefònicament amb el neuropediatra que dur el cas i s’ha avançat la visita per tal de que li facin una revisió de la medicació, donat que fa temps que aquesta no es revisa, els professionals, prèviament han parlat amb la família. Per l’altra banda, s’ha proposat de trencar la situació cada cop que veiem que ja es posa nerviosa, abans d’entrar en una crisi. Es a dir, l’atén un altre professional, en una situació diferent i després la torna a incorporar en la dinàmica de la seva aula. En dues ocasions que s’han donat, la intervenció ha estat correcta. 

divendres, 26 d’abril del 2013

Resultats del registre fonològic (setmana del 15 al 22 d'abril)


Resultats registre fonològic


-          Omissió de sons finals: /s/ i /n/
o        per exemple: yapi (s), paraigüe (s), nen (n), guan (n) i peu(s).

-          Reducció de grups consonàntics:
o        per exemple:
§         gobo per globo (gl),
§         capana per campana (mp)
§         pat per plat (pl),
§         banc per blanc  o pobe per poble (bl),
§         llibeta per llibreta, buixa per bruixa
§          (br),
§         ten per tren, esteya per estrella (tr).
§         Drac per drac, peda per pedra (dr)
§         Tige per tigre (gr).

-          Substitució de /R/ per la /G/:
o        Gatolí per ratolí.
o        Goda per roda.
o        Gei per rei.

-          Substitució de /λ/ per /y/
o        Martey per martell
o        Yapi per llapis
o        Esteya per estrella.

-        Substitució de /d/ per /s/:
o        Cada per casa

-         Substitució de /p/ per /fl/:
o        petxa per fletxa
o        po per flor

-         Substitució de /d/ per /R/:
o        goda per gorra

-         Substitució grup consonàntic /p/ per /fr/:
o        puita per fruita
o        cope per cofre

-         Omissió de /R/ em contacte amb una altra consonant:
o        esciue per escriurer)



Cal destacar:
-          Em de donar un temps prudencial ( més de 5 segons ), per a que l’alumne doni la resposta, donat que el seu processament és lent, des de que reb la informació fins que  reprodueix la resposta.
-          L’alumne, reconeix les lletres però a l’hora de pronunciar-les és quan li sorgeix la dificultat, donat que a la vegada, no tanca la boca donat que la seva llengua és de tamany gran, i força rígida, fet que li repercuteix dificultats en realitzar les posicions.

divendres, 19 d’abril del 2013

Resultats de les proves - 2. IPTA - setmana del 15 al 22 d'abril -


Cal destacar:



s          Primer de tot, em d’anotar, que el test ha estat passat en dos dies.
s          Del test ometem la part motora, donat que l’alumne amb les atàxies que presenta, i pel fet que no pot escriure, donat que hi ha una part d’escriptura.
s          El test, tot i ser en castellà, se li tradueix al català.



Conclusions:





Fem una valoració qualitativa dels resultats i dels aspectes observats

-          Coincideixen força aspectes amb d'altres treballats, és a dir, tot allò que l’alumne havia treballat prèviament en l’aula de logopèdia, i que a la vegada coincideix amb el test, ho respon correctament.
-          Respecte als fonemes, coincideix que si ometem un fonema, l’alumne des de un inici no ho sap identificar, i per tant, no la pronuncia. L’alumne presenta força dificultats en la identificació de fonemes i en la seva pronunciació.
-          Si les imatges, paraules, .. li són desconegudes, li resulta complicat realitzar l’associació (paraula-imatge), per tal de poder, per tal de poder identificar, comprendre, expressar,…

LES PROVES - 2. IPTA - del 2 al 15 d'abril


Test d'Illinois d'habilitats psicolingüístiques 

Aplicació: Individual.
Edat: dos anys i mig als deu anys i mig, tot i que allarga l'edat.
Temps: sense prefixar.


Consisteix en:

Detectar les possibles dificultats en el procés de comunicació (deficiències en la percepció, interpretació o transmissió) que són causa de la majoria dels problemes de l'aprenentatge  escolar. 
Es pretén detectar les àrees de dificultat en els processos de comunicació més que determinar el nivell d'aptitud general. 
Al mateix temps, de forma complementaria, intenta posar de manifets les habilitats o condicions positives que poden servir de suport per un programa de recuperació.

Amb aquesta prova, s’analitza:
  • fonologia.
  • comprensió
  • morfologia
El test està dividit en:

-Subtests de nivell representatiu-
1. Procés receptiu:

  • comprensió auditiva
  • comprensió visual

2. Procés d'organització:
  • Associació auditiva
  • Associació visual
3. Proces d'expressió:
  • Expressió verbal
  • expressió motora
  • Integració visual
  • Integració auditiva
- subtests de nivell automàtic- 
1. Proves de integració o tancament
  • Integració gramatical
2. Proves de memòria seqüencial:
  • Memòria seqüencial auditiva 
  • Memòria seqüencial visiomotora



En una aula a soles amb l'alumne X li passem la prova. L'alumne mostra participació i predisposició. Però hem de dir, que es desconcentra amb facilitat, i se l'ha d'anar reconduint. 


Resultats de l'observació - setmana del 2 al 12 d'abril -


Vers els aprenentatges:
s          Aprenentatge lingüístic per repetició i memorització, quan vol llegir altres paraules que no li son desconegudes, no les sap identificar, i amb dificultats les pot llegir.
s          Capacitat d’atenció i concentració mínima. Es distreu amb facilitat, però és fàcil tornar-lo a reconduir. Amb atenció individualitzada, la seva capacitat també és baixa.
s          Mira molt a la cara de l’adult, per poder escoltar-lo be. Quan s’acaba de parlar, se li ha de fer mirar allò en que s’està treballant.
s          Si se li marquen més de dos consignes, no les sap dur a terme. Han de ser consignes curtes i molt clares, a més no donar opció a escollir. Mostra dificultats. És a dir, si se’l fa escollir entre un o l’altre sempre repeteix l’últim que s’ha dit.
s          Quan no compren el que se li demana repeteix la consigna que se li ha donat o intenta donar una desposta a l’atzar.
s          Se li ha de donar un espai de temps (5 segons mínim) entre consigna i desposta. Per tal de que processi la informació donada.
s          Ha de precisar d’ajudes constantment.
s          Ajuts que se li precisen:
o        Manipulatius, donat que presenta atàxies.
o        Recursos materials adaptats a les seves necessitats.

 Amb els companys:
s          Fora de l’aula, la seva relació es baixa, en relació a la conversa verbal, donat que el seu nivell de llenguatge verbal és baix. Tot i això es acceptat per tots ells, i utilitza mecanismes per cridar la seva atenció.


Amb els professors:
s          Moltes demanades d’atenció (hola, bon dia, el nom de la professora,…)


Vers als professors:
s          La tasca del professor segueix els ítems establerts en el registre d’observació.
s          Com és l’estructura de la situació i l’activitat:
o        Inici de classe.
o        En l’activitat.

Un aspecte que no es va establi en el registre d’observació, i en el que hem de puntualitzar, es en el final de l’activitat.
En quan l’activitat ha finalitzat, el professor fa una recopilació dels aspectes treballats i valoració a cada un dels seus alumnes, amb un reforç positiu pel bon treball realitzat.

Resultats de la recollida de la informació - setmana del 2 al 12 d'abril -


  • Informes escolars:

En els informes escolars de l'alumne, observem l'informe al complert, però ens centrem més en el llenguatge (expressió i comprensió)
Podem observar que durant els cursos, l'alumne ha anat assolint els objectius establerts del curs.
Destaca que a partir del curs 2008-2009, l'alumne mostra una evolució  mínima.

L'avaluació dels informes es qualitativa.

Destaquem: 
Comprensió
Expressió
s  Realitzar ordres senzilles que no impliquin més de dos. Les ordres senzilles les entén. Capta la seva finalitat i la informació que se li vol transmetre en les activitats que realitza.
s  Escolta amb atenció, però es distreu amb facilitat amb altres estímuls.
s  Dificultat en reconèixer els nexes en les frases simples.
s  Aprenentatges amb lletra de pal.
s  Memoritza paraules, frases i dites curtes.
s  Dificultat en la confecció dels noms i les paraules treballades. Les interpreta com un tot i no com una combinació.
s  Relació entre el llenguatge escrit i oral.
s  Explicacions molt breus de fets, i frases molt curtes.


  • Plans de treball de logopedia:


De tot el recull sobre els plans de treball, només de un curs obtenim la valoració/avaluació dels objectius assolits en el pla de treball establerts (curs 2009-2010). En aquest curs, a més, s’ha augmentat la complexitat en les activitats a realitzar per l’alumne.
Al curs 2008-2009, també es va augmentar la complexitat, així que podem deduir que els objectius del curs van ser assolits, mínimament.
Podem observar, que tot incorporar nous objectius, sempre s’inclouen objectius per tal de mantenir els aspectes treballats amb anterioritat i així siguin interioritzats per l’alumne.
Des del inici de les sessions de logopèdia, l’alumne ha assistit dos cops per setmana, fins aquest any que hi assisteix un sol cop (els dimecres). 




dimarts, 16 d’abril del 2013

setmana del 11 al 15 de març



Durant aquesta setmana, continuo elaborant el projecte de pràctiques.

Em coordino:

  •  amb la professora, donat que durant les dues properes setmanes realitzaré les observacions a l'aula (tant de grup com individual) 

Elaboro la graella d'observació, i amb la professora conjuntament marquem aspectes que s'han d'observar. 

  •  amb la psicopedagoga de l'EAP, comentem les proves que s'han de realitzar, quines són més adequades, donat les caracteristiques de l'alumne. 

M'aconsella que per saber quina capacitat de concentració i atenció presenta l'alumne, no ho faci amb proves estandaritzades, donat pel seu nivell i capacitat. Aquest ho puc observar perfectament a l'aula en les diverses activitats que es presenten i es realitzen.

  •  amb la logopeda, amb ella concretem les proves que se li aplicaran a l'alumne, i les observacions en aquesta aula, logopedia. Les proves: per una banda, el registre fonològic, i per l'altra. el IPTA ( test psicolingüístic) 

Realitzo tutoria el divendres: amb la tutora revisem el projecte conjuntament. 
Li comento les proves que he decidit, amb coordinació amb els professionals de l'escola. 
M'aprova el projecte, i com el vull desenvolupar. Està d'acord amb les proves, i em comenta que em mirarà de trobar l'IPTA. El registre fonològic ja el tinc. 


diumenge, 14 d’abril del 2013

Recollida de informació


Del 2 al 12 d'abril

Recollida de la informació:

Sobre la seva escolarització:

  •  Informes escolars:


Se li realitza el dictament, al curs 2002 - 2003
   - Alumne amb transtorn de coordinació i equilibri// Malaltia espino-cerebel·losa.
   - Alumne amb un 83% de grau de discapacitat i un 3% de grau social. 86% de discapcitat.
   - Alumne amb retard mental lleuger.

Es consulta tots els seus informes escolars, del 2003 al 2012.
- Durant els cursos 2003 fins al desembre del 2005, l'alumne ha realitzat escolarització compartida. A partir, mitjans del mes de desembre del 2005, l'alumne per decisió dels pares, realitza escolarització complerta en l'escola Alba.
- L'alumne fins al desembre del 2005 se li va realitzar un pla individualitzat a cada curs (ACI, en aquests anys). 

  • Plans de treball de logopedia:
Recull dels plans de treball en l'aula de logopedia. 
En aquest hi consta els objectius a assolir del curs, i les activiats que es realitzaran per tal d'aconseguir els objectius.
NOTA: en molts d'aquest plans falta la valoració d'aquest.

  • Informació de l'alumne:
Sobre:  
- L'Hospital  St. Joan de Deu: consta la valoració de l'otorrino, donada la seva discapacitat auditiva.
- CREDA: informes de coordinació amb l'escola per donar pautes al logopeda. 
                 informes per tal de recomanacions sobre altres proves que ha de passar l'alumne sobre l'audició.
                 Informes sobre els resultats de les proves auditives.

LES PROVES - 1 Registre fonologic -


3 d'abril 2013

El registre fonològic
La prova: 
Se li presenta a l'alumne un grup de imatges. 
Se li van senyalitzant, ha de dir a quina imatge correspon. 
he d'escoltar, per una banda, la paraula i per l'altra la pronunciació al respecte. 
Primer ho ha de dir sense ajuda, tot seguit, si aquesta no ha estat ben pronunciada, l'adult oralment, dirà la paraula i l'alumne l'haurà de repetir si coincideix amb la pronunciació adequada. Si no sap a que correspon la imatge, se li donaran pistes.

Realització de la prova:
A través de l'ordinador, se li presenten a l'alumne el grup de imatges:
Se li senyalitza la imatge i se li fa dir oralment. Anotem com ha estat pronunciada (per grafies), si ho diu incorrectament, se li repeteix la paraula i se li fa dir. 

Durant el procés, li costa mantenir l'atenció, es distreu amb facilitat, i se li ha de dirigir per a continuar.
Es mostra força participatiu i de fer-ho correctament. 




Una primera valoració en acabar el test: Les dificultats en la distinció de fonemes a l'hora de vocalitzar: /f/ /s/ /n/ /ll/ /g/

Setmana del 4 al 8 de març


Inici, parlem amb la professora sobre com enfocar el projecte. Donat que el pre projecte era força general i s'havia de concretar més.
Preguntem sobre els alumnes:
- quants alumnes hi ha a l'aula (compartida i complerta),
- característiques dels alumnes,
- horari,
- distribució,
- materials,
- activitats,...

Observem l'aula i com es duen a terme les activitats que es realitzen en aquesta.

Durant aquesta setmana, anem concretant i centrant el tema del projecte.
Escollim un alumne en concret (alumne X), donat que la professora té dubtes sobre el proces d'E/A del llenguatge.

Vaig realitzant tutories tant amb la meva tutora de pràctiques, comentant com vull enfocar el projecte, com el vull desenvolupar.