Tots som especials!

divendres, 24 de maig del 2013

CONCLUSIONS FINALS



En aquest segon pràcticum, m’he trobat en la mateixa situació que en el primer. La meva tutora de pràctiques comparteix els dos espais de l’associació (el taller i l’escola), però la majoria del seu horari laboral, és al taller. Per tant, a l’escola he tingut un referent, que al més de gener, va ser canviat degut a una baixa. Aquest fet va portar dur a situa’m de nou amb una altre referent, explicar tot allò que ja havia realitzat en el primer semestre, i a la vegada, centrar-nos per aquest segon pràcticum. Per aquest motiu, uns dies abans de començar, ja vaig anar a fer una entrevista prèvia amb ella, la meva referent de l’escola. El canvi de referent, no ha dut cap mena de dificultat, sinó tot al contrari, una gran implicació tant per part seva, com per part de la resta de l’equip educatiu.
La meva tutora ha estat informada en tot moment dels passos que anava seguint, realitzava tutories quinzenals.


Sobre el projecte i la seva implementació:
El marge de temps entre el desembre i el febrer, em van fer sorgir dubtes davant el preprojecte realitzat, donat que m’adonava que era força general i això em dificultaria la tasca a l’hora de desenvolupa’l per qüestions de temps, donat que el fet de ser tant general em dificultava centrar la tasca a desenvolupar.  
A l’hora de elaborar el projecte, és on més van sorgir els dubtes, donat que la meva primera idea, s’havia de concretar. Durant unes setmanes, analitzava en quin aspecte em podia centrar més, per a elaborar el projecte més concret, i a la vegada, tot allò que volia dur a terme, també va tenir limitacions pel temps del qual disposava.
Tot i seguir amb els objectius que vaig establir en el projecte, m’hagues agradat poder dur a terme l’actuació, per part meva, amb l’alumne després d’haver realitzat la coordinació amb els professionals. Tot i això, he pogut comprovar, en una coordinació “extra” amb els professionals en una visita al centre educatiu, a la que vaig assistir per fer una tutoria, que els resultats dels projecte han estat efectius, en aquestes primeres setmanes d’implementació dels acords de la coordinació. Aquest fet, em va emocionar força!

Doncs, les limitacions que han sorgit durant l’elaboració del projecte:

  • Centrar l’objectiu d’aquest: assessorar al grup de professionals, però en quins aspectes, aquest eren els grans dubtes. Donat que la primera idea, era assessorar en les possibles dificultats que podien sorgir dins de l’escola, aquest va passar a ser, fer una revisió del currículum de l’alumne X, i finalment es va desenvolupar, per tal de concretar més, donat que era un aspecte força feixuc pel temps, en  dirigir la intervenció cap l’avaluació psicopedagògica de l’alumne a partir del procés de diagnòstic. La decisió sobre aquest va venir degut, a un dubte del professor/tutor de l’alumne. La qual ens ha servit per a partir dels resultats extrets, assessorar al professor/tutor i a la logopeda de l’alumne sobre com donar resposta a les necessitats educatives especials que presenta davant de les dificultats del llenguatge. Per tant, l’objectiu del projecte va quedar redefinit en prendre contacte amb els procediments, protocols i actuacions generals per a l’avaluació psicopedagògica. Doncs, es tracta d’analitzar i observar l’assessorament dirigit als professionals, al professor/tutor i al logopeda, per tal de millorar la resposta educativa cap a l’alumne, i així afavorir els objectius i continguts establerts en el currículum de l’alumne, pel que fa, més concretament, al llenguatge.
  •  Un cop ja estava definit l’objectiu, en la planificació del treball, la intervenció, va ser una mica complicat el temporalitzar les activitats organitzades, donat que el desconeixement sobre alguns aspectes, com per exemple les proves.          Una altra limitació que va sorgir, va ser en relació a les proves que se li havia de passar a l’alumne, donat que desconeixia força les proves, i quines serien més adequades a l’alumne per les seves característiques. En aquest moment, la psicopedagoga de l’EAP, em va aconsellar, i a la vegada, va acabar essent un intercanvi de coneixements. Per una banda, ella coneixia poc a l’alumne, i jo vaig poder donar informació, i per l’altra, ella m’aconsellava si el que volia dur a terme era adient o no. A més, no es buscava realitzar les proves amb l’obtenció dels resultats quantitatius, sinó més aviat, qualitatius, perquè el que es volia comprovar si els resultats coincidien amb les hipòtesis vers a l’aprenentatge del llenguatge de l’alumne.

Reflexions generals:

En resum, en aquest blog he deixat reflectida tota la tasca que s’ha dut a terme durant el procés de practiques, tant el practicum I com actualment, el practicum II. En aquest ha quedat reflectit tots el procés sobre el projecte, el seu disseny,  implementació, i els resultats finals. Ha estat un aprenentatge molt gratificant, des de el primer dia del primer practicum fins aquest moment, puc fer una valoració molt positiva de la meva evolució. 
He de dir que durant aquest semestre de pràctiques, tot i dur a terme el projecte, he realitzat altres intervencions pel que fa a la tasca del psicopedagog.
En aquest segon pràcticum, no he coincidit gaires cops amb la psicopedagoga de l’EAP, però tot i ella no ser responsable sobre la meva tasca a desenvolupar, cada cop que assistia al centre escolar, em venia a veure per tal de saber com m’anava i si presentava alguns dubtes sobre la tasca que havia de desenvolupar.
En el centre educatiu, tot i assistir el psicopedagog de l’EAP, han comptat amb mi per expressar dubtes que tenien vers ja a l’organització interna de l’equip, com dirigit als alumnes,... o en les ocasions que ens torbàvem totes dues, la psicopedagoga de l’EAP com jo, ens ho comentaven els dubtes a les dos, per tal de consensuar solucions conjuntes als “problemes” que sorgien.

Tot i les limitacions i/o dificultats i les primeres pors sorgides en un inici vers a la tasca que havia de desenvolupar, ha estat molt gratificant, i a la vegada, un aprenentatge molt positiu. Per tant, els objectius establerts en el projecte han set adquirits, i la resta de la implementació ha set duta a terme sense inconvenients, sense més dificultats que les esmentades.

Ha estat un treball de col·laboració i coordinació amb l’equip de professionals  del centre, consensuant cada aspecte, dificultat, dubte, ... que sorgia; Per tant, sense que el psicopedagog donés la resposta al “problema” sorgit.

He de dir, que després d'aquest treball de coordinació amb els professionals, s'han pogut començar a veure reultats amb l'alumne, a partir dels recursos que han estat elaborats pels professionals. Ha estat un moment molt emocionant, poder veure com l'alumne a partir de dues les sil·labes, es capaç de formar una paraula. En una de les visites extra que vaig fer a l'escola, de seguida em van comentar que ho estaven treballant i progressava molt positivament, ho vaig poder comprovar. Genial!

Per últim,  ha estat un plaer realitzar les pràctiques, m’ha agradat molt treballar en l’escola, en un àmbit gaire be desconegut per mi, i envoltada de professionals que m’han fet sentir com un membre més de l’equip, i a la vegada, envoltada d’un grup d’alumnes excepcionals. 

En una visita Extra (2)

En una altra visita extra a l'escola, l'alumne X, ja ha começat a treballar la lectura de les paraules a partir de les sil·labes amb el material elaborat per els professionals, i adaptat a les seves necessitats. 

Ha estat un moment especial i emocionant, veure com l'alumne realitza l'activitat i es compleixen els objectius establerts, per tant, es comencen a veure resultats molt positius. 

Us deixo una mostra: 







dijous, 23 de maig del 2013

en una visita extra (1), els materials

Durant aquest dies després d'acabar les pràctiques he tornat a l'escola, ha fer una visita, després de fer la tutoria. 
En aquesta he pogut comprovar, que s'han elaborat els materials adequats a les necessitats de l'alumne que van ser acordats en la coordinació. 

Aqui us deixo una mostra del material: 










En les següents imatges, l'alumne treballant tot sol!











dijous, 9 de maig del 2013

LIMITACIONS I/O REFLEXIONS (4)


Sobre la coordinació:

Ha estat força interessant el compartir els resultats de totes les fases establertes al projecte amb els professionals. Tot aquest aspectes observats i els resultats obtinguts de les proves, ens han deixat reflectir a l’alumne tal com és, i a la vegada, corroborar que els seus aprenentatges previs han estat a partir de la repetició i la memorització.
Segons la professora, quan li vaig ensenyar les observacions realitzades, em va dir, has clavat a l’alumne X. Si que he de dir, que es va sorprendre la professora, com vaig realitzar les observacions respecte a ella (veure quadre observació), i encara és va sorprendre més quan li vaig dir, que seguia tots els ítems que estaven marcats.
Em va sorprendre força en els informes escolars, plans de treball de logopèdia, que no hi hagués les valoracions de tots aquest plans de treball, això em dificultava analitzar el procés d’E/A del alumne, per aquest motiu em vaig centrar en fixar-me en els objectius marcats en els plans de treball i en l’augment de la seva dificultat, d’aquest mode podia saber si havien estat o no assolits i/o redefinits.

Sobre els acords en la coordinació:
He pogut constatar que em fet un treball en equip, totes tres professionals (professor, logopeda i psicopedagoga), un treball amb intercanvi d’opinions, amb consens,  en que les meves propostes han estat molt ben valorades, per millorar el procés d’aprenentatge de l’alumne.
Un treball que ha motivat als professionals, i que ja ha començat a ser aplicat, i hem de dir, que en aquest inicis del treball, hem obtingut bon resultat. 

LIMITACIONS I/O REFLEXIONS (3)


 Sobre proves IPTA:

He de dir que en quan vaig tenir el test, em va resultar un pel complicat, donat que mai n’havia vist un, i que no s’havia com es realitzava. Tot i això, amb les indicacions del test, i conjuntament amb la professora del nen, el varem estar revisant, per a la seva execució.  Decidim adequa’l a les seves característiques, pel que fa:

o   Es un test força llarg, es passarà en dos dies, als matins.
o   La part motora, del test la ometem donat que l’alumne presenta atàxies i no la pot realitzar pel fet que no pot escriure, donat que hi ha una part d’escriptura.
o   El test, és en escrit en castellà, se li tradueix al català.
o   Es realitza una avaluació qualitativa més que quantitativa.

Després de la realització del test, he de dir, que no ha estat tant complicat com sembla en un principi. S’han pogut constatar que els resultats obtinguts, i durant l’aplicació d’aquest, que molts dels aspectes, coincideixen en els coneixements obtinguts i en el procés d’aprenentatge de l’alumne X.

LIMITACIONS I/O REFLEXIONS (2)


 Sobre registre fonològic:

Tot i que la prova la realitza un professional, el logopeda, en aquest cas érem dos, el logopeda i jo. Això ens ha permés, que al haver dues persones realitzant la prova poder identificar millor com l’alumne pronunciava les paraules, donat que era força complicat diferenciar els sons de cada grafia, i a la vegada facilitar el donar pistes, per a la segona pronunciació de la paraula si aquesta era una pronunciació incorrecta.
Cada un de nosaltres, desprès de la pronunciació comentàvem com ho havíem interpretat. Aquest aspecte ens ha facilitat realitzar l’avaluació de la prova.

Ha estat interessant el fet de participar en la prova, i de treballar conjuntament amb la logopeda.
  

LIMITACIONS I/O REFLEXIONS (1)


 Sobre la decisió de les proves que s’han de passar a l’alumne i l’enfocament d’aquestes


A l’hora de decidir quines provés se li han de passar a l’alumne van sorgir certs dubtes sobre alguna d’aquestes.
o   Sobre el registre fonològic, aquesta era força clara, i no em va presentar dubtes a l’hora de la seva escollida.
o   Vers a la prova IPTA, escollir aquesta va comportar diversitat d’opinions davant de les característiques que presenta l’alumne. Pel fet de que es una prova llarga, i a la vegada, la  capacitat d’atenció de l’alumne es força baixa.
o   Vers a l’atenció i concentració, el fet de passar una prova estàndard ja em donava força dubtes, davant de les característiques que presenta l’alumne, i a més, si afegia el poc coneixement sobre com eren les proves per a avaluar l’atenció i concentració. Amb l’ajuda del psicopedagog i del tutor de pràctiques, vaig valorar fer una avaluació qualitativa, i per tant, avaluaria aquesta a partir de les observacions a l’aula. 
o   Vers als resultats, seguir una avaluació quantitativa, em resultava força dubtosa, el que volia saber no era exactament les puntuacions del test, sino que era corroborar com havia set i és el seu procés d’aprenentatge. És a dir, en les proves sorgien aspectes que per a l’alumne son desconeguts, i això m’ha fet constatar, que tot allò que es nou per l’alumne és molt difícil d’assimilar i raonar.  

COORDINACIÓ - del 22 d'adril al 3 de maig -



Es presenten els resultats als professionals sobre :
-       dictamen
-       informes escolars:
-       plans de treball de logopèdia:
-       observacions a l’alumne (aula i individual)
-       registre fonològic
-       prova IPTA

A partir dels resultats obtinguts podem observar que:
s   Els aprenentatges vers al llenguatge han estat a partir de la repetició i memorització. L’alumne ho concep com un tot i no com a part. L’alumne ha aprés a llegir, a partir de grups de paraules que ha memoritzat. Aquestes no les sap desxifrar. Si se li presenta una síl·laba, l’alumne fa la seva relació i diu la paraula que per ell és coneguda. Per exemple: si se li presenta la síl·laba SA, ell de seguida diu sabata. El mateix passa en la elaboració de frases, no sap elaborar frases a no ser que hagin estat apreses prèviament.
s   L’atenció i concentració de l’alumne és molt baixa, un petit estímul el fa perdre l’atenció, tot i això, se’l pot reconduir amb facilitat. Aquest es dona tant amb ajuda de l’adult en la elaboració de la tasca escolar que quan ha de realitzar algun joc més autònomament.
s   A nivell cognitiu, davant del grau de disminució que presenta, és elevat. Un 86%. Al qual s’ha de tenir en compte la sordesa i les atàxies.
s   El processament de la informació de l’alumne és lent. Necessita de més 5 segons i menys de 10, per poder processar la informació i donar resposta. 
s   Grau d’autonomia: davant de les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne, aquest necessita de l’adult per a la realització de la tasca escolar. L’alumne

Propostes conjuntes:

Amb la coordinació amb el tutor i logopeda del alumne ens centrem sobre:

s Que l’alumne sigui capaç a partir d’una paraula desxifrada per síl·labes, formar paraules i llegir-les tot i que per a ell no diguin conegudes.  Per tant, concebre la part i posteriorment el tot.
s Que l’alumne sigui capaç de realitzar part de la tasca escolar que se li encomana de forma autònoma.

Sabem que amb el material del qual disposem es força complicat treballar amb l’alumne, així que ens adonem que per poder aconseguir l’objectiu, el qual serà a llarg termini, els professionals que treballen amb l’alumne han d’elaborar el material necessari per a facilitar l’aprenentatge d’aquest.

Per tant:
-       Elaboració de material: treballar amb el material tangible, i vivencial que permeti a l’alumne una millor comprensió sobre allò amb que està treballant, i a la vegada, l’estimuli el seu procés d’aprenentatge.
-       Ajuts que necessita l’alumne: estem d’acord en que l’alumne necessita de l’ajut de l’adult per a elaborar la tasca escolar que se li encomana, però de totes maneres es el mode de poder elaborar material per treballar els continguts escolars que li permeti fer-ho de forma autònoma. Per tant, es busca desenvolupar l’autonomia de l’alumne. Això implica al professor a elaborar material adaptat a les característiques de l’alumne, tant físiques com cognitives.


A l’aula:
-       Objectiu:
o   Desxifrar les paraules per síl·labes.
o   Formar paraules de dues síl·labes.
Per tant, no com un tot sinó com a part.

Estem d’acord que aquest procés d’aprenentatge, serà llarg, i que hem de consensuar com organitzar el procés. Per tant, tindrem en compte el grau de dificultat de la tasca. Inicialment, es presentarà a l’alumne  quin és l’objectiu pel qual estem treballant.
A partir del material elaborat: diferents fitxes en les quals presentarem les diferents síl·labes. Amb aquestes l’alumne haurà de llegir el conjunt de síl·labes que se li presenten per separat i després ajuntar-les per formar la paraula.
En aquest hem de tenir en compte, les dificultats que presenta per la identificació i vocalització de síl·labes segons les grafies i el grup de grafies, i a la vegada, les síl·labes de tres lletres, com per exemple MOS/TR/ BR...
Procés:
s   Es començarà presentant dues síl·labes, i formar paraules que per a ell siguin conegudes. És a dir, primer li presentarem una, l’haurà de llegir i tot seguit presentarem la següent, un cop totes dues siguin llegides per l’alumne, se li ajuntaran les síl·labes i les haurà de llegir, un cop ho hagi fet, en haurà de dir que és? Per a que serveix?...
s   El grau de dificultat augmenta quan l’alumne s’hi hagi familiaritzat, en aquest moment. Es comença a treballar l’autonomia. Se li presentaran tres síl·labes, amb dues d’aquestes haurà de formar la paraula que el professional li digui. Per exemple: es presenten les síl·labes següents: CA - TA – SA, el professional, en aquest cas el professor li dirà la paraula que ha de formar, com: casa; i l’alumne posteriorment, haurà d’identificar les síl·labes, llegir, i formar la paraula.
s   El grau de dificultat augmenta, quan l’alumne ja assolit, les dues anteriors, es repetirà els dos processos però aquest cop, s’inclourà en la formació paraules de dues, paraules que per a ell siguin desconegudes.

Exercicis complementaris:
s   Durant aquests processos, es realitzaran altres exercicis que li permetin facilitar i comprendre millor el procés. És a dir, s’elaborarà material el qual estigui relacionat amb la imatge i la paraula. Com per exemple: imatge: casa i a sota de la imatge, la paraula CASA. Aquesta imatge es dividirà en dues parts (síl·labes). L’alumne les haurà de ajuntar, i posteriorment llegir. La imatge li permetrà una millor identificació, representació i comprensió de la paraula.
s   S’elaborarà una carpeta adequada a les seves necessitats motores, que li permetin treballar de forma autònoma. Per tant, primer s’elabora el material, paraules segons el grup de famílies i les síl·labes. Aquestes s’arxivaran.
En la carpeta col·locarem el grup de famílies que volem treballar i les síl·labes. Es a dir, en la part de dalt de la carpeta estaran situats les paraules, i en la part de baix les síl·labes. L’alumne haurà d’anar passat les síl·labes fins identificar la que es correspon a la paraula que té presentada. Un cop ho hagi realitzat be, passarà a la següent fitxa, i buscarà la síl·laba que correspon a la paraula.
Per exemple:
§  Paraula del grup de les fruites: Magrana
§  Síl·laba a identificar: MA
§  Posteriorment, llegir la paraula.

Amb aquest material, se li permet a l’alumne treballar de forma autònoma. Donat que pot passar les fitxes.

Acordem:
s   Donat que el professor ha elaborat el material, i que es important el treball constant amb l’alumne per afavorir el seu procés d’E/A, durant els mesos de vacances, permetrem que l’alumne es pugui endur el material a casa per tal de que durant aquest mesos d’estiu ho continuí treballant. És a dir, impliquem a la família en el procés d’aprenentatge del nen i afavorir-lo.

Elaboració del material:
s   El material elaborat el realitzarà el professor.
s   Material divers i tangible.
s   Material atractiu per l’alumne.
s   Material que faciliti la seva autonomia en els seus aprenentatges.




A l’aula de logopedia:
-       es continuarà treballant sobre el pla establert del curs.
-       es continuarà treballant per la pronunciació dels fonemes.
o   Mantenir la correcta pronunciació d’aquells que ja pronuncia
o   Resoldre les dificultats que presenta en:
§  Omissió de sons finals: /s/ i /n/
§  Reducció de grups consonàntics
§  Substitució de /R/ per la /G/
§  Substitució de /λ/ per /y/
§  Substitució de /d/ per /s/
§  Substitució de /p/ per /fl/
§  Substitució de /d/ per /R/
§  Substitució grup consonàntic /p/ per /fr/
§  Omissió de /R/ em contacte amb una altra consonant

Per tant, el logopeda iniciarà el seu treball per treballar amb l’alumne, per resoldre primerament, l’omissió dels sons finals. Per tant, es treballarà augmentant el grau de dificultat. Els grups consonàntics seran treballats quan la resta quedin assolits, donat que per l’alumne i les característiques dels fonemes, suposen un alt grau de dificultat.


Hem de dir, que el treball que realitzaran tant el tutor/professor com el logopeda, serà coordinat i en col·laboració. Tots dos professionals treballaran conjuntament per tal de donar resposta a les necessitats i/o dificultats de l’alumne en el seu procés d’E/A. Per tant, tant el tutor/professor com el logopeda, elaboraran els materials que son necessaris per al treball amb l’alumne. El treball que es realitzarà a l’aula, serà complementat a l’aula de logopèdia, fet que permetrà un millor assoliment dels objectius establerts.