Tots som especials!

dijous, 28 de març del 2013

EL PROJECTE



Avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials i assessorament psicopedagògic al tutor/professor i al logopeda de l’alumne.

  1. Descripció del tema del projecte.
Ens trobem davant d’una escola d’educació especial, en la qual assisteixen nois i noies amb necessitats educatives especials: retard mental, trastorns de conducta, discapacitat motriu i auditiva i autisme.
L’equip de professionals de l’escola, han mostrat certes dificultats per donar resposta a les necessitats que presenten alguns dels alumnes per les seves característiques i/o necessitats.
La intervenció del nostre projecte està dirigida a dur a terme una avaluació psicopedagògica d’un alumne en concret a partir del procés de diagnòstic. La qual ens servirà a partir dels resultats extrets, assessorar al professor/tutor i a la logopeda de l’alumne sobre com donar resposta a les necessitats educatives especials que presenta davant de les dificultats del llenguatge.
El principal objectiu del pla de treball és prendre contacte amb els procediments, protocols i actuacions generals per a l’avaluació psicopedagògica. Per tant, es tracta d’analitzar i observar l’assessorament que es dirigirà als professionals, com hem dit al professor/tutor i al logopeda, per tal de millorar la resposta educativa cap a l’alumne, i així que afavoreixi els objectius i continguts establerts en el currículum de l’alumne, pel que fa, més concretament, al llenguatge. Es treballarà un alumne de l’aula de primària, el seu tutor i logopeda de l’Escola Alba.
Al llarg d’aquesta proposta de treball, s’analitzaran aspectes propis del procés d’intervenció psicopedagògica, com per exemple, a qui s’avalua, per a què, el què, el com i el quan.
El psicopedagog de l’EAP només atén als alumnes que realitzen escolaritat compartida i quinzenalment. La meva funció i actuació estarà encaminada a la realització d’una avaluació psicopedagògica de les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne (d’escolaritat complerta) en qüestió, i al posterior assessorament al tutor i professor de l’alumne, com a la resta de professionals que treballen amb el nen, donat que són el qui presenten el “problema”.
Un cop obtingut el diagnòstic, en un espai col·laboratiu, i tenint en compte els resultats obtinguts sobre les necessitats educatives de l’alumne, es consensuaran els objectius a treballar, els recursos i materials necessaris,  metodologia per tal de donar resposta a les necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne en el seu procés d’E/A.
Metodologia i temporalització: S’assistirà dos-tres cops per setmana al centre escolar. Durant aquest període, realitzaran observacions a l’aula i als diferents espais de l’escola, observacions individuals a l’alumne en les diverses activitats que realitza, i posteriorment unes passaran proves per tal d’avaluar les N.E.E. S’establiran coordinacions amb el tutor i la resta de professionals que treballen amb l’alumne fent un seguiment setmanal. Es participarà en les reunions d’equip docent, directiu i de la resta de professionals, i a la vegada en les possibles reunions, si es dona el cas, que es puguin realitzar amb la família del nen, donat que conèixer el context familiar del nen és molt important, per conèixer més el seu desenvolupament. Es continuarà fent coordinacions amb el psicopedagog de l’EAP, per tal de poder acurar la tasca i amb la resta de professionals del centre educatiu, com es el logopeda.

Quedarà enregistrat en un diari de camp seqüenciat per observacions/necessitats, intervencions, recursos, de:
  • *      Aula/tutor/alumne
  • *      Reunions amb l’equip docent, directiu i professionals
  • *      Coordinacions amb els diferents professionals que treballen amb l’alumne, logopeda.


  1. Supòsits teòrics del projecte.
Segons el mòdul, una teoria de la practica psicopedagògica en l’educació formal, la intencionalitat educativa és un procés complex, en que les seves dimensions, com la contextual, social i col·laborativa tenen com a conseqüència que la pràctica psicopedagògica es desenvoluparà d’acord a aquestes característiques.
El psicopedagog intervé en aquest procés construint contextos de intervenció que li permetin col·laborar amb el professor individualment, l’equip de professors, l’equip directiu, els altres agents o serveis educatius, els pares i els alumnes per assolir les intencions educatives. Una intervenció d’aquestes característiques es pot analitzar com un procés de construcció de contextos de intervenció específic (Monereo, 2002).

L’assessor com a col·laborador és basa en un model d’enfocament constructiu, en que deixa de ser el tècnic que dictamina quines són les accions que el professional ha de dur a terme. Intenta construir un context de col·laboració amb tots els agents implicats. Amb tots ells comparteix el significat de la demanada i dels objectius de la intervenció, i a la vegada de la implicació. Amb ells comparteix el significat i el sentit de la intervenció psicopedagògica. Es fa patent la necessitat de una cooperació real, en que s’aclareixen els límits i les responsabilitats de cada professional, i així evitar la demanada continua de solucions i “receptes” per donar resposta als problemes. Per tant, es rebutgen les relacions de dependència professional, és a dir, aconseguir de manera gradual una autonomia més gran dels professors i la resta de professionals per a prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es puguin produir a l’aula, i la comunitat escolar.
Un model de col·laboració en que l’assessor i el professor solucionen els problemes junts, a partir de diverses propostes que han consensuat, mitjançant el desenvolupament compartit de disposicions i habilitats cooperatives en que el rol de l’assessor, és un rol de coparticipant.
Segons Solé, aquesta tasca d’assessorament es pot considerar com un procés de construcció conjunta que implica que el psicopedagog i els professors de un centre educatiu, els quals aborden conjuntament la tasca. Un procés en el qual cadascú participa de la seva formació i al qual aporta els seus coneixements, punts de vista,... per l’assoliment d’objectius compartits.

L’avaluació psicopedagògica, segons Giné (1996), com un procés d’anàlisi de la informació rellevant relacionada amb alguns elements i mecanismes que intervenen en el procés d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars en un context educatiu escolar, amb la finalitat última d’identificar les necessitats educatives d’alguns alumnes i el tipus d’ajuts dels quals es aconsellable disposar per a respondre a aquestes necessitats.
Per tant, la finalitat de l'avaluació psicopedagògica, és determinar les necessitats educatives de l’alumne per tal de fonamentar les decisions respecte a: la proposta curricular i al tipus d'ajuts necessaris; tenint en compte  l’alumne, el context d’ensenyament i aprenentatge  i la família, per tal de contribuir al seu desenvolupament.
Fernàndez-Ballesteros (2001) ens assenyala que el procés de diagnòstic implica un procés de presa de decisions, implica uns solució de problemes i requereix la generació i contrast de hipòtesis.

Des d'una concepció constructivista de l'ensenyament aprenentatge i d'una perspectiva col·laborativa de l'avaluació psicopedagògica. D'acord amb Montón i Redo (1997) i Sidro (2011) l'avaluació s'ha de fer conjuntament amb el tutor i altres professionals que intervenen amb el mateix alumne. Segons Fernández (1997) i Montón i Redo (1997), aquesta no s'ha de centrar en les mancances de l'alumne sinó que ha de tenir en compte la interacció alumne – context educatiu – context familiar. Cal abordar les demandes d'assessorament de la manera més contextualitzada possible defugint caure en una aproximació clínica que condueix, en moltes ocasions, a classificar els alumnes en funció a les seves mancances.

Per tant, s’ha de tenir en compte el que ens diu Fernández (1997), és important plantejar les sessions d'avaluació centrades en situacions que permetin posar en pràctica els aprenentatges de l'alumne, fomentant la transferència a situacions quotidianes que permetin observar el seu comportament i les seves estratègies de resolució.

Per finalitzar, cal dir, que  com a assessors, tenim un paper actiu i que cal tenir cura de respectar els rols de cada professional, així com de la família i el propi alumne.


  1. Raons de la seva tria, interès i prospectiva.
El projecte està dirigit a realitzar una avaluació psicopedagògica d’un dels alumnes de l’aula de primària, amb retard mental, discapacitat motriu i auditiva. Posteriorment, un cop obtingut el diagnòstic, es farà assessorament als professionals vers als resultats de l’avaluació psicopedagògica realitzada a l’alumne.
L’alumne, és un nen de 14 anys, amb una malaltia espino cerebel·losa congènita amb trastorn de la coordinació i de l’equilibri, hipotonia axial i retard en el desenvolupament. Té un grau de deficiència del 82%, discapacitat motriu (amb atàxies) i auditiva (du dos audifons).
El motiu ve donat, ja que la tutora/professora del nen mostra certs dubtes davant els aprenentatges d’aquest respecte als continguts del currículum, com és el cas de l’adquisició del llenguatge, lectura i comprensió, i a la vegada, l’atenció i/o concentració.
Des de els seus inicis d’escolarització, es suposa que va aprendre a llegir a partir de grups de paraules amb imatge, per tant, a partir de la repetició i memorització d’aquestes. L’alumne té un processament lent de la informació.
D’aquí sorgeix el “problema”, el llenguatge, saber si potser capaç de:
- desxifrar cada grup de paraules, i a més, si a partir de síl·labes, és capaç de formar grup de paraules. Per tant es tracta de la identificació i relació del concepte, com a la vegada, de saber identificar els fonemes.
                          
Amb l’avaluació psicopedagògica es vol:
-                    Observar el context aula de l’alumne en les diferents activitats curriculars: es necessari analitzar detingudament aquest context, donat que ens permet entendre quin és el funcionament de l’aula, la metodologia, les actuacions, els continguts. Com actua el professor dins de l’aula i com reben els alumnes, i en especial l’alumne en qüestió, els coneixements que se’ls exposa. A més, de l’establiment de definir els criteris per avaluar als alumnes. Hem de remarcar també, el desenvolupament de l’alumne dins de aula, com viu el procés. Per aquest motiu es necessari dur a terme una avaluació curricular  revisió dels treballs tant actuals com anteriors, donat que aquest ens permetran obtenir informació sobre els errors comesos i sobre el seu nivell curricular.
En aquest context no ens podem oblidar de la importància del treball entre l’equip docent, decisions que prenen sobre quina metodologia, recursos, quin tipus d’ajudes, materials, utilitzaran per dur a terme la tasca educativa. 
-                    Observació del alumne individualment: a l’aula recollim informació sobre l’alumne , en el seu context natural. Aquesta informació ens permet obtenir un major coneixement de la vida del alumne dins del espai aula, i contrastar aquestes informacions obtingudes amb les informacions contingudes anteriorment, com en les entrevistes del tutor, professors i professionals. Per tant, ens permet entendre millor sobre les dificultats que presenta l’alumne  en els continguts, en les relació amb els companys, professors; com actua, actitud, desenvolupament de la tasca.... i així a la vegada obtenir un millor coneixement sobre els professors, sobre com realitzen la seva tasca educativa, ajustant-la a les necessitats que presenta l’alumne sobre les seves necessitats.
En aquestes observacions s’analitzarà el nivell d’atenció, concentració i percepció, donat que per les seves característiques és força complicat que pugui passar proves estandaritzades sobre aquestes.
-                    Proves estandaritzades: Amb aquestes el que és pretén proporcionar una mesura objectiva sobre el nivell de l’alumne en algun aspecte,  és identificar quines són les necessitats educatives especials de l’alumne, en aquest cas respecte al llenguatge, més concretament el llenguatge oral (fonologia, morfosintaxi i comprensió). Hem de dir que les proves que es passaran a l’alumne, seran adequades a les seves característiques.

Un cop realitzades les observacions i els registres, es farà una recollida de la informació per tal de l’elaboració del informe sobre el diagnòstic. Aquesta serà presentada al tutor/professor de l’alumne i als diversos professionals que treballen amb ell. Per tant, un treball de coordinació i col·laboració amb tots els agents que formen part del procés d’E/A de l’alumne.
Amb l’avaluació psicopedagògica el que es pretén és donar resposta a les necessitats de l’alumne, és a dir, quina serà la metodologia més adequada per a millorar el procés d’E/A, els recursos, materials i activitats més adequats per a ell.
Es pretén que amb aquesta, a partir dels resultats obtinguts, es posi de manifest la intervenció educativa que permeti a l’alumne facilitar el seu aprenentatge, i a la vegada al professional/s millorar la seva tasca professional. A través de la coordinació entre els diversos professionals, es buscaran, en consens, quins tipus d’ajuts necessita l’alumne i com prestar aquest ajuts.
Per tant, es defineix el projecte amb una projectiva llarga, és a dir, esperem que amb l’avaluació psicopedagògica, es pugui donar al “problema” plantejat per els professionals, i que els permeti, millora la intervenció amb l’alumne per tal d’afavorir el seu desenvolupament i el seu procés d’E/A.


  1. Subjectes del projecte.
1.  Subjectes: es treballarà conjuntament amb
a.      Tutor/professor: orientació i assessorament en situacions d’ensenyament i aprenentatge. Col·laboració en: analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent, l’elaboració, busqueda de recursos i selecció dels materials didàctics.
b.      Logopeda: observació directa i coordinacions per tal de fer un seguiment sobre l’evolució de l’alumne en les sessions.
c.      L’alumne: Avaluació individual de les necessitats especifiques especials. Coordinacions de les accions que fan el tutor/professor i els especialistes que treballen amb el nen.

2.  Nivells: el nivell en que es desenvolupa el projecte es centra en l’aula – equip de professionals. Per tant, l’aula es un dels contextos d’aprenentatge en que es desenvolupa l’alumne, i en el que es presenten els continguts curriculars del seu procés d’ensenyament i aprenentatge.  És important conèixer aquest espai per tal de saber si li afavoreix el seu desenvolupament i procés d’E/A.
Analitzar com aprèn l’alumne en aquest espai. Detectar quines son les necessitat i/o dificultats, de quins ajuts disposa o se li han de introduir, i si necessita adaptacions i/o modificacions en el currículum, i tipus de recurs o ajudes de les quals ha de disposar.
En aquest espai s’observarà a l’alumne com es desenvolupa i realitza les activitats escolars tant individuals com en grup, a més, de la relació que manté amb els companys com amb els professionals.

3.  La tria de les dimensions: per tal d’analitzar com aprèn l’alumne estarà en relació amb les activitats, els recursos,... que se li proporcionen en el context en el que es desenvolupa. Per tant, es pretén:
a.       Avaluar les necessitats educatives especials o dificultats per aprendre.
b.      Donar resposta a aquestes possibles necessitats que presenta i a la vegada, orientar al professor i professionals per ajustar la resposta educativa
c.      Que li permeti millorar les seves habilitats comunicatives, potenciar el seu aprenentatge.
d.      Avaluar la metodologia del tutor/professor respecte al desenvolupament de les activitats dirigides a l’alumne.



                    Pla de treball                

Si ens centrem en una perspectiva constructiva, davant d’un model col·laboratiu, parlem d’un treball en que els diversos professionals implicats (psicopedagog, professors, logopeda...) mostren una coordinació per actuar davant de les seves necessitats de l’alumne. Per tant, aquest treball ens permet desenvolupar el coneixement global sobre la interacció del alumne dins de diferents contextos d’aprenentatge. El treball col·laboratiu ens proporcionar arribar ha adquirir diferents estratègies per actuar, i que a la vegada ajudin a desenvolupar les capacitats del alumne per  una major adquisició dels objectius. Per tant, el treball col·laboratiu que es desenvolupa entre els professionals implicats en el cas de l’alumne permet adquisició de nous coneixements en el desenvolupament de la tasca educativa.
L’avaluació diagnostica en la qual ens centrem ens permet valorar quins aspectes poden dificultar el procés d’aprenentatge del alumne i a la vegada proporcionar ha aquest  els suports necessaris per tal d’adequar l’atenció educativa a les seves necessitats.

FASE 1 :  Observació a l’aula       DATA: setmana del 19 al 22 de març                    
Objectius:
- Conèixer com és la seva la relació amb els companys.
- Valorar la interrelació de l’alumne amb el tutor/professor.
- Conèixer com es desenvolupa en les activitats en grup de l’aula.
Destinataris/àries: professor, logopeda i l’alumne
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.  Es registraran com es desenvolupa l’alumne dins del context aula, tant pel que fa a la relació amb els companys com amb el tutor/professor.
2.  S’observarà com es desenvolupa en les activitats de grup a l’aula. Quines són les seves necessitats, recursos dels quals disposa, la capacitat d’atenció i cognitiva de l’alumne, i com es desenvolupa amb el llenguatge.
3.  S’observarà quina metodologia, materials i recursos utilitza el professor/tutor
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Protocol d’observació
  2. Diari de camp
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Nombre de vegades que demana ajuda.
  2. Tipus d’ajuts que requereix.
  3. Nombre de vegades que se li ha de fer centrar l’atenció.
  4. Nombre de vegades que realitza la tasca sol.
  5. Nombre de vegades que encerta.
  6. Nombre de vegades que comet errors.
  7. Classificació dels materials.
  8. Classificació dels recursos.
FASE 2 : Observació a l’alumne                   DATA: del 19 al 22 de març
Objectius:
-  Valorar la interralació amb el tutor i els altres professionals, com el logopeda.
-  Conèixer com realitza la tasca escolar.
-  Conèixer com realitza les sessions de logopèdia.
-  Conèixer el grau de dificultat que li suposa la tasca escolar.
-  Conèixer les necessitats educatives de l’alumne.
Destinataris/àries: Tutor/professor, logopeda i l’alumne
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.  Es registraran com es desenvolupa l’alumne dins del context aula, pel que fa a la relació amb el tutor/professor. En aquest cas, també s’observarà com es desenvolupa en les activitats de caire individual a l’aula. S’observarà quines són les seves necessitats, recursos dels quals disposa, la capacitat d’atenció, concentració i llenguatge de l’alumne i els ajuts que li son necessaris.
2.  Tots aquest aspectes quedaran enregistrats en un diari de camp, i protocol d’observació.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Protocol d’observació.
  2. Diari de camp.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Nombre d’ajuts que necessita.
  2. Tipus d’ajuts que necessita.
  3. Nombre de vegades que se l’hi ha de fer centrar l’atenció.
  4. Nombre de vegades que encerta.
  5. Nombre de vegades que comet errors.
FASE 3 :  Recollida de informació  i Resultats    DATA: 2 al 12 d’abril
Objectius:
-  Obtenir informació sobre l’escolarització anterior al centre educatiu.
-  Obtenir informació sobre el procés d’E/A de l’alumne en cursos anteriors.
-  Recollir els resultats obtinguts de les observacions a l’aula i individual.
Destinataris/àries: Tutor/professor i logopeda
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.  Recollida de informació obtinguda en la observació a l’aula i en l’observació individual.
2.  Recollida de informació sobre la seva història escolar, i el seu procés d’E/A actual.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Protocol d’observació
  2. Diari de camp.
  3. Entrevista
4.   Informes escolars
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Adquisició dels objectius establerts del curs.
  2. Tipus d’informació rebuda.
  3. Qualitat de informació rebuda.

FASE 4 :          Proves                                  DATA: del 2 al 15 d’abril
Objectius:
-  Realitzar proves estandaritzades.
-  Conèixer el nivell de llenguatge oral (fonològic, morfosintàctic i de contingut) de l’alumne.
Destinataris/àries: Alumne
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1. Es passaran diferent tipus de proves a l’alumne per tal de poder avaluar el llenguatge oral d’aquest (fonologia, morfosintaxi i contingut).

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Proves.
  2. Ordinador
INDICADORS D’AVALUACIÓ
1.      Proves realitzades amb anterioritat.
2.      Proves realitzades
FASE 5 :          Resultats                                              DATA:  15 al 22 d’abril
Objectius:
-   Recollir tota la informació obtinguda en les fases anteriors.
- Analitzar la informació obtinguda.
Destinataris/àries:  Tutor/professor i logopeda.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. Comparació de les proves actuals amb anteriorment passades.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1.  Protocols d’observació realitzats.
2.  Diari de camp.
3.  Proves realitzades.
4.  Informacions obtingudes.
INDICADORS D’AVALUACIÓ

  1. Resultat de les proves estandaritzades. 
FASE 6 :    Coordinació                     DATA:    del 22 d’abril al 3 de maig
Objectius:
-  Posar en comú aspectes rellevants del procés d’aprenentatge de l’alumne.
-  Posar en comú els resultats sobre les observacions, i les diverses proves.
-  Establir la línea de treball respecte a l’alumne (aspectes a treballar) treball col·laboratiu.
Destinataris/àries:  Tutor/professor i logopeda.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
1.  Coordinació amb el tutor/professor i amb la logopeda. En aquesta coordinació es comentaran els resultats obtinguts de les observacions, determinar les seves necessitats, i consensuar, quins són els aspectes que volem treballar amb l’alumne, quina metodologia es durà a terme, i quins recursos li seran necessaris, és a dir, com serà el tipus de intervenció per tal d’afavorir el procés d’E/A de l’alumne.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  1. Proves realitzades.
  2. Observacions realitzades.
  3. Diari de camp.
  4. Informe sobre els resultats.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  1. Grau de participació dels professionals.
  2. Grau de involucració
  3. Quantitats de dubtes que sorgeixen.




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada