Avaluació
psicopedagògica de les necessitats educatives especials i assessorament
psicopedagògic al tutor/professor i al logopeda de l’alumne.
- Descripció del tema del projecte.
Ens trobem davant
d’una escola d’educació especial, en la qual assisteixen nois i noies amb
necessitats educatives especials: retard mental, trastorns de conducta,
discapacitat motriu i auditiva i autisme.
L’equip de
professionals de l’escola, han mostrat certes dificultats per donar resposta a
les necessitats que presenten alguns dels alumnes per les seves
característiques i/o necessitats.
La intervenció del nostre projecte està
dirigida a dur a terme una avaluació psicopedagògica d’un alumne en concret a
partir del procés de diagnòstic. La qual ens servirà a partir dels resultats
extrets, assessorar al professor/tutor i a la logopeda de l’alumne sobre com
donar resposta a les necessitats educatives especials que presenta davant de
les dificultats del llenguatge.
El principal
objectiu del pla de treball és prendre contacte amb els procediments,
protocols i actuacions generals per a l’avaluació psicopedagògica. Per tant, es
tracta d’analitzar i observar l’assessorament que es dirigirà als
professionals, com hem dit al professor/tutor i al logopeda, per tal de
millorar la resposta educativa cap a l’alumne, i així que afavoreixi els
objectius i continguts establerts en el currículum de l’alumne, pel que fa, més
concretament, al llenguatge. Es treballarà un alumne de l’aula de primària, el
seu tutor i logopeda de l’Escola Alba.
Al llarg d’aquesta
proposta de treball, s’analitzaran aspectes propis del procés d’intervenció
psicopedagògica, com per exemple, a qui s’avalua, per a què, el què, el com i
el quan.
El psicopedagog de
l’EAP només atén als alumnes que realitzen escolaritat compartida i
quinzenalment. La meva funció i actuació estarà encaminada a la realització
d’una avaluació psicopedagògica de les necessitats i/o dificultats que presenta
l’alumne (d’escolaritat complerta) en qüestió, i al posterior assessorament al
tutor i professor de l’alumne, com a la resta de professionals que treballen
amb el nen, donat que són el qui presenten el “problema”.
Un cop obtingut el
diagnòstic, en un espai col·laboratiu, i tenint en compte els resultats
obtinguts sobre les necessitats educatives de l’alumne, es consensuaran els
objectius a treballar, els recursos i materials necessaris, metodologia per tal de donar resposta a les
necessitats i/o dificultats que presenta l’alumne en el seu procés d’E/A.
Metodologia i temporalització:
S’assistirà dos-tres cops per setmana al centre escolar. Durant aquest període,
realitzaran observacions a l’aula i als diferents espais de l’escola,
observacions individuals a l’alumne en les diverses activitats que realitza, i
posteriorment unes passaran proves per tal d’avaluar les N.E.E. S’establiran
coordinacions amb el tutor i la resta de professionals que treballen amb
l’alumne fent un seguiment setmanal. Es participarà en les reunions d’equip
docent, directiu i de la resta de professionals, i a la vegada en les possibles
reunions, si es dona el cas, que es puguin realitzar amb la família del nen,
donat que conèixer el context familiar del nen és molt important, per conèixer
més el seu desenvolupament. Es continuarà fent coordinacions amb el
psicopedagog de l’EAP, per tal de poder acurar la tasca i amb la resta de
professionals del centre educatiu, com es el logopeda.
Quedarà enregistrat
en un diari de camp seqüenciat per observacions/necessitats, intervencions,
recursos, de:
Aula/tutor/alumne-
Reunions amb l’equip
docent, directiu i professionals
-
Coordinacions amb
els diferents professionals que treballen amb l’alumne, logopeda.
- Supòsits teòrics del projecte.
Segons el mòdul,
una teoria de la practica psicopedagògica en l’educació formal, la
intencionalitat educativa és un procés complex, en que les seves dimensions,
com la contextual, social i col·laborativa tenen com a conseqüència que la
pràctica psicopedagògica es desenvoluparà d’acord a aquestes característiques.
El psicopedagog
intervé en aquest procés construint contextos de intervenció que li permetin
col·laborar amb el professor individualment, l’equip de professors, l’equip
directiu, els altres agents o serveis educatius, els pares i els alumnes per
assolir les intencions educatives. Una intervenció d’aquestes característiques
es pot analitzar com un procés de construcció de contextos de intervenció
específic (Monereo, 2002).
L’assessor com a
col·laborador és basa en un model d’enfocament constructiu, en que deixa de ser
el tècnic que dictamina quines són les accions que el professional ha de dur a
terme. Intenta construir un context de col·laboració amb tots els agents
implicats. Amb tots ells comparteix el significat de la demanada i dels objectius
de la intervenció, i a la vegada de la implicació. Amb ells comparteix el
significat i el sentit de la intervenció psicopedagògica. Es fa patent la
necessitat de una cooperació real, en que s’aclareixen els límits i les
responsabilitats de cada professional, i així evitar la demanada continua de
solucions i “receptes” per donar resposta als problemes. Per tant, es rebutgen
les relacions de dependència professional, és a dir, aconseguir de manera
gradual una autonomia més gran dels professors i la resta de professionals per
a prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es puguin produir a
l’aula, i la comunitat escolar.
Un model de
col·laboració en que l’assessor i el professor solucionen els problemes junts,
a partir de diverses propostes que han consensuat, mitjançant el
desenvolupament compartit de disposicions i habilitats cooperatives en que el
rol de l’assessor, és un rol de coparticipant.
Segons Solé,
aquesta tasca d’assessorament es pot considerar com un procés de construcció
conjunta que implica que el psicopedagog i els professors de un centre
educatiu, els quals aborden conjuntament la tasca. Un procés en el qual cadascú
participa de la seva formació i al qual aporta els seus coneixements, punts de
vista,... per l’assoliment d’objectius compartits.
L’avaluació psicopedagògica,
segons Giné (1996), com un procés d’anàlisi de la informació rellevant
relacionada amb alguns elements i mecanismes que intervenen en el procés
d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars en un context educatiu
escolar, amb la finalitat última d’identificar les necessitats educatives
d’alguns alumnes i el tipus d’ajuts dels quals es aconsellable disposar per a
respondre a aquestes necessitats.
Per tant, la
finalitat de l'avaluació psicopedagògica, és determinar les necessitats educatives de l’alumne per
tal de fonamentar les decisions
respecte a: la proposta curricular i al tipus d'ajuts necessaris; tenint en
compte l’alumne, el context
d’ensenyament i aprenentatge i la
família, per tal de contribuir al seu desenvolupament.
Fernàndez-Ballesteros
(2001) ens assenyala que el procés de diagnòstic implica un procés de presa de
decisions, implica uns solució de problemes i requereix la generació i contrast
de hipòtesis.
Des d'una concepció constructivista de l'ensenyament aprenentatge i
d'una perspectiva col·laborativa de l'avaluació psicopedagògica. D'acord amb
Montón i Redo (1997) i Sidro (2011) l'avaluació s'ha de fer conjuntament amb el
tutor i altres professionals que intervenen amb el mateix alumne. Segons Fernández
(1997) i Montón i Redo (1997), aquesta no s'ha de centrar en les mancances de
l'alumne sinó que ha de tenir en compte la interacció alumne – context educatiu
– context familiar. Cal abordar les demandes d'assessorament de la manera més
contextualitzada possible defugint caure en una aproximació clínica que
condueix, en moltes ocasions, a classificar els alumnes en funció a les seves
mancances.
Per tant, s’ha de tenir en compte el que ens diu Fernández (1997), és
important plantejar les sessions d'avaluació centrades en situacions que
permetin posar en pràctica els aprenentatges de l'alumne, fomentant la
transferència a situacions quotidianes que permetin observar el seu
comportament i les seves estratègies de resolució.
Per finalitzar, cal dir, que com
a assessors, tenim un paper actiu i que cal tenir cura de respectar els rols de
cada professional, així com de la família i el propi alumne.
- Raons de la seva tria, interès i prospectiva.
El projecte està
dirigit a realitzar una avaluació psicopedagògica d’un dels alumnes de l’aula
de primària, amb retard mental, discapacitat motriu i auditiva. Posteriorment, un
cop obtingut el diagnòstic, es farà assessorament als professionals vers als
resultats de l’avaluació psicopedagògica realitzada a l’alumne.
L’alumne, és un nen
de 14 anys, amb una malaltia espino cerebel·losa congènita amb trastorn de la
coordinació i de l’equilibri, hipotonia axial i retard en el desenvolupament.
Té un grau de deficiència del 82%, discapacitat motriu (amb atàxies) i auditiva
(du dos audifons).
El motiu ve donat,
ja que la tutora/professora del nen mostra certs dubtes davant els
aprenentatges d’aquest respecte als continguts del currículum, com és el cas de
l’adquisició del llenguatge, lectura i comprensió, i a la vegada, l’atenció i/o
concentració.
Des de els seus
inicis d’escolarització, es suposa que va aprendre a llegir a partir de grups
de paraules amb imatge, per tant, a partir de la repetició i memorització
d’aquestes. L’alumne té un processament lent de la informació.
D’aquí sorgeix el “problema”,
el llenguatge, saber si potser capaç de:
- desxifrar cada grup
de paraules, i a més, si a partir de síl·labes, és capaç de formar grup de
paraules. Per tant es tracta de la identificació i relació del concepte, com a
la vegada, de saber identificar els fonemes.
Amb l’avaluació psicopedagògica
es vol:
-
Observar el
context aula de l’alumne en les diferents activitats curriculars: es necessari analitzar
detingudament aquest context, donat que ens permet entendre quin és el
funcionament de l’aula, la metodologia, les actuacions, els continguts. Com
actua el professor dins de l’aula i com reben els alumnes, i en especial
l’alumne en qüestió, els coneixements que se’ls exposa. A més, de l’establiment
de definir els criteris per avaluar als alumnes. Hem de remarcar també, el
desenvolupament de l’alumne dins de aula, com viu el procés. Per aquest motiu
es necessari dur a terme una avaluació curricular revisió dels treballs tant actuals com
anteriors, donat que aquest ens permetran obtenir informació sobre els errors
comesos i sobre el seu nivell curricular.
En aquest context no ens podem oblidar de la
importància del treball entre l’equip docent, decisions que prenen sobre quina
metodologia, recursos, quin tipus d’ajudes, materials, utilitzaran per dur a
terme la tasca educativa.
-
Observació del
alumne individualment: a l’aula recollim informació sobre l’alumne , en el seu context natural.
Aquesta informació ens permet obtenir un major coneixement de la vida del alumne
dins del espai aula, i contrastar aquestes informacions obtingudes amb les
informacions contingudes anteriorment, com en les entrevistes del tutor, professors
i professionals. Per tant, ens permet entendre millor sobre les dificultats que
presenta l’alumne en els continguts, en
les relació amb els companys, professors; com actua, actitud, desenvolupament
de la tasca.... i així a la vegada obtenir un millor coneixement sobre els
professors, sobre com realitzen la seva tasca educativa, ajustant-la a les necessitats
que presenta l’alumne sobre les seves necessitats.
En aquestes
observacions s’analitzarà el nivell d’atenció, concentració i percepció, donat
que per les seves característiques és força complicat que pugui passar proves
estandaritzades sobre aquestes.
-
Proves
estandaritzades: Amb
aquestes el que és pretén proporcionar una mesura objectiva sobre el nivell de
l’alumne en algun aspecte, és
identificar quines són les necessitats educatives especials de l’alumne, en
aquest cas respecte al llenguatge, més concretament el llenguatge oral
(fonologia, morfosintaxi i comprensió). Hem de dir que les proves que es
passaran a l’alumne, seran adequades a les seves característiques.
Un cop realitzades
les observacions i els registres, es farà una recollida de la informació per
tal de l’elaboració del informe sobre el diagnòstic. Aquesta serà presentada al
tutor/professor de l’alumne i als diversos professionals que treballen amb ell.
Per tant, un treball de coordinació i col·laboració amb tots els agents que formen
part del procés d’E/A de l’alumne.
Amb l’avaluació
psicopedagògica el que es pretén és donar resposta a les necessitats de
l’alumne, és a dir, quina serà la metodologia més adequada per a millorar el
procés d’E/A, els recursos, materials i activitats més adequats per a ell.
Es pretén que amb
aquesta, a partir dels resultats obtinguts, es posi de manifest la intervenció
educativa que permeti a l’alumne facilitar el seu aprenentatge, i a la vegada
al professional/s millorar la seva tasca professional. A través de la
coordinació entre els diversos professionals, es buscaran, en consens, quins
tipus d’ajuts necessita l’alumne i com prestar aquest ajuts.
Per tant, es
defineix el projecte amb una projectiva llarga, és a dir, esperem que amb
l’avaluació psicopedagògica, es pugui donar al “problema” plantejat per els
professionals, i que els permeti, millora la intervenció amb l’alumne per tal
d’afavorir el seu desenvolupament i el seu procés d’E/A.
- Subjectes del projecte.
1. Subjectes: es treballarà
conjuntament amb
a. Tutor/professor: orientació i
assessorament en situacions d’ensenyament i aprenentatge. Col·laboració en:
analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent, l’elaboració,
busqueda de recursos i selecció dels materials didàctics.
b. Logopeda: observació directa
i coordinacions per tal de fer un seguiment sobre l’evolució de l’alumne en les
sessions.
c. L’alumne: Avaluació
individual de les necessitats especifiques especials. Coordinacions de les
accions que fan el tutor/professor i els especialistes que treballen amb el
nen.
2. Nivells: el nivell en que es
desenvolupa el projecte es centra en l’aula – equip de professionals. Per tant,
l’aula es un dels contextos d’aprenentatge en que es desenvolupa l’alumne, i en
el que es presenten els continguts curriculars del seu procés d’ensenyament i
aprenentatge. És important conèixer
aquest espai per tal de saber si li afavoreix el seu desenvolupament i procés
d’E/A.
Analitzar com aprèn
l’alumne en aquest espai. Detectar quines son les necessitat i/o dificultats,
de quins ajuts disposa o se li han de introduir, i si necessita adaptacions i/o
modificacions en el currículum, i tipus de recurs o ajudes de les quals ha de
disposar.
En aquest espai
s’observarà a l’alumne com es desenvolupa i realitza les activitats escolars
tant individuals com en grup, a més, de la relació que manté amb els companys
com amb els professionals.
3. La tria de les dimensions: per
tal d’analitzar com aprèn l’alumne estarà en relació amb les activitats, els
recursos,... que se li proporcionen en el context en el que es desenvolupa. Per
tant, es pretén:
a. Avaluar les
necessitats educatives especials o dificultats per aprendre.
b. Donar resposta a aquestes possibles necessitats que
presenta i a la vegada, orientar al professor i professionals per ajustar la
resposta educativa
c. Que li permeti millorar les seves habilitats
comunicatives, potenciar el seu aprenentatge.
d. Avaluar la metodologia del tutor/professor respecte al
desenvolupament de les activitats dirigides a l’alumne.
Pla de treball
Si ens centrem en
una perspectiva constructiva, davant d’un model col·laboratiu, parlem d’un
treball en que els diversos professionals implicats (psicopedagog, professors,
logopeda...) mostren una coordinació per actuar davant de les seves necessitats
de l’alumne. Per tant, aquest treball ens permet desenvolupar el coneixement
global sobre la interacció del alumne dins de diferents contextos
d’aprenentatge. El treball col·laboratiu ens proporcionar arribar ha adquirir
diferents estratègies per actuar, i que a la vegada ajudin a desenvolupar les
capacitats del alumne per una major
adquisició dels objectius. Per tant, el treball col·laboratiu que es
desenvolupa entre els professionals implicats en el cas de l’alumne permet
adquisició de nous coneixements en el desenvolupament de la tasca educativa.
L’avaluació
diagnostica en la qual ens centrem ens permet valorar quins aspectes poden
dificultar el procés d’aprenentatge del alumne i a la vegada proporcionar ha
aquest els suports necessaris per tal
d’adequar l’atenció educativa a les seves necessitats.
|
FASE 1 : Observació a l’aula DATA: setmana del 19 al 22 de març
|
|
Objectius:
- Conèixer com
és la seva la relació amb els companys.
- Valorar la
interrelació de l’alumne amb el tutor/professor.
- Conèixer com
es desenvolupa en les activitats en grup de l’aula.
Destinataris/àries: professor, logopeda i l’alumne
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
1. Es registraran com es
desenvolupa l’alumne dins del context aula, tant pel que fa a la relació amb
els companys com amb el tutor/professor.
2. S’observarà com es
desenvolupa en les activitats de grup a l’aula. Quines són les seves
necessitats, recursos dels quals disposa, la capacitat d’atenció i cognitiva
de l’alumne, i com es desenvolupa amb el llenguatge.
3. S’observarà quina
metodologia, materials i recursos utilitza el professor/tutor
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
- Protocol d’observació
- Diari de camp
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
- Nombre de vegades que demana ajuda.
- Tipus d’ajuts que requereix.
- Nombre de vegades que se li ha de fer
centrar l’atenció.
- Nombre de vegades que realitza la
tasca sol.
- Nombre de vegades que encerta.
- Nombre de vegades que comet errors.
- Classificació dels materials.
- Classificació dels recursos.
|
|
FASE 2 : Observació a l’alumne DATA: del 19 al 22 de març
|
|
Objectius:
- Valorar la interralació amb el tutor i els altres
professionals, com el logopeda.
- Conèixer com realitza la tasca escolar.
- Conèixer com realitza les sessions de logopèdia.
- Conèixer el grau de dificultat que li suposa la tasca
escolar.
- Conèixer les necessitats educatives de l’alumne.
Destinataris/àries: Tutor/professor,
logopeda i l’alumne
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
1. Es registraran com es
desenvolupa l’alumne dins del context aula, pel que fa a la relació amb el
tutor/professor. En aquest cas, també s’observarà com es desenvolupa en les
activitats de caire individual a l’aula. S’observarà quines són les seves
necessitats, recursos dels quals disposa, la capacitat d’atenció,
concentració i llenguatge de l’alumne i els ajuts que li son necessaris.
2. Tots aquest aspectes
quedaran enregistrats en un diari de camp, i protocol d’observació.
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
- Protocol d’observació.
- Diari de camp.
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
- Nombre d’ajuts que necessita.
- Tipus d’ajuts que necessita.
- Nombre de vegades que se l’hi ha de
fer centrar l’atenció.
- Nombre de vegades que encerta.
- Nombre de vegades que comet errors.
|
FASE 3
: Recollida de informació i Resultats DATA: 2 al 12 d’abril
|
|
Objectius:
- Obtenir informació sobre l’escolarització anterior al
centre educatiu.
- Obtenir informació sobre el procés d’E/A de l’alumne en
cursos anteriors.
- Recollir els resultats obtinguts de les observacions a
l’aula i individual.
Destinataris/àries: Tutor/professor i
logopeda
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
1. Recollida de
informació obtinguda en la observació a l’aula i en l’observació individual.
2. Recollida de
informació sobre la seva història escolar, i
el seu procés d’E/A actual.
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
- Protocol d’observació
- Diari de camp.
- Entrevista
4. Informes escolars
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
- Adquisició dels objectius establerts
del curs.
- Tipus d’informació rebuda.
- Qualitat de informació rebuda.
|
|
FASE 4 : Proves DATA: del 2 al 15
d’abril
|
|
Objectius:
- Realitzar proves
estandaritzades.
- Conèixer el nivell de
llenguatge oral (fonològic, morfosintàctic i de contingut) de l’alumne.
Destinataris/àries: Alumne
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
1. Es passaran diferent tipus de
proves a l’alumne per tal de poder avaluar el llenguatge oral d’aquest
(fonologia, morfosintaxi i contingut).
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
- Proves.
- Ordinador
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
|
1. Proves realitzades
amb anterioritat.
2. Proves realitzades
|
|
FASE 5 : Resultats DATA:
15 al 22 d’abril
|
|
Objectius:
- Recollir tota la informació obtinguda en les
fases anteriors.
-
Analitzar la informació obtinguda.
Destinataris/àries: Tutor/professor i logopeda.
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
- Comparació de les proves actuals amb
anteriorment passades.
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
|
1. Protocols
d’observació realitzats.
2. Diari de camp.
3. Proves realitzades.
4. Informacions
obtingudes.
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
|
- Resultat de les proves
estandaritzades.
|
|
FASE 6 : Coordinació DATA:
del 22 d’abril al 3 de maig
|
|
Objectius:
- Posar en comú
aspectes rellevants del procés d’aprenentatge de l’alumne.
- Posar en comú els
resultats sobre les observacions, i les diverses proves.
- Establir la línea de
treball respecte a l’alumne (aspectes a treballar) treball col·laboratiu.
Destinataris/àries: Tutor/professor i logopeda.
|
|
ACTIVITATS I CONTINGUTS
|
|
1. Coordinació amb el
tutor/professor i amb la logopeda. En aquesta coordinació es comentaran els
resultats obtinguts de les observacions, determinar les seves necessitats, i
consensuar, quins són els aspectes que volem treballar amb l’alumne, quina
metodologia es durà a terme, i quins recursos li seran necessaris, és a dir,
com serà el tipus de intervenció per tal d’afavorir el procés d’E/A de
l’alumne.
|
|
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
|
- Proves realitzades.
- Observacions realitzades.
- Diari de camp.
- Informe sobre els resultats.
|
|
INDICADORS D’AVALUACIÓ
|
- Grau de participació dels professionals.
- Grau de involucració
- Quantitats de dubtes que sorgeixen.
|
