Intervencions

La segona setmana de les pràctiques es va centrar en observar més a fons les característiques i necessitats dels alumnes de una de les aules de primària, caracteritzada pels trastorns de conducta. I posteriorment, una intervenció.

En els dies d'aquesta setmana, he establert coordinació amb la psicopedagoga de l'EAP.
A més, les tutores de l'aula, m'han demanat assessorament davant un dels alumnes, amb un nivell elevat de trastorn de conducta. L'alumne, presenta forces dificultats per seguir la dinàmica establerta de l'aula. És l'alumne que més adaptat té els continguts, i més diversificat l'horari d'activitats donat que és força complicat que segueixi el ritme de l'aula. En moltes ocasions, requereix d'atenció completament individualitzada.
M'he trobat, que davant dels dies que s'ha de realitzar esport, aquest, no h vol fer. Busca l'enfrontament amb el docent. Davant aquestes situacions, l'alumna acostuma a marxar de l'aula i posar-se en el despatxos que hi ha telefon, un cop allí és força complicat fer-la sortir, donat que busca l'enfrontament i la posterior reducció.
En aquesta situació, ens quedem amb ell, observem i analitzem la seva conducta a partir del dibuix i del diàleg:

• emocions.
• lligams amb la família (donat que aquesta manté poc interes i relació amb l'escola. És a dir, en les reunions que s'han establerts amb els pares, eviten donar informació sobre el seu fill, respecte dins del nucli familiar).
• dinàmica a casa (saber quines activitats a casa realitza)

Davant els dibuixos que ha realitzat l'alumne, recomano a la tutora d'aquest (donat que em demanen assessorament), que siguin arxivats amb data i amb un petit escrit sobre que explica l'alumne i quina ha estat la seva conducta (inici, desencadenament i final), per tal de ser entregat al psicòleg de l'escola per tal de que informi a la tutora que volen representar els dibuixos.

REFLEXIONS

El primer dia que succeeix aquest fet, és la tutora de l'alumne qui realitza l'atenció individual. 

El segon cop que succeeix, em demanar si ho vull fer jo. Li dic que si! Em suposa, una mica de "por", l'alumne no em coneix molt i jo a ell tampoc. 

Durant aquest temps, poc a poc he pogut entrar en ell, amb dibuixos, històries i petits jocs. Tot això queda molta feina per endavant. 

Després ho explico a les tutores de l'aula, intentem treure conclusions de la situació d'avui, i buscar altres actuacions per properes intervencions. Proposo, elaboració de fitxes completament diferents de les que es treballen a l'aula (és a dir, al que ell està acostumat, és el que em fet avui, i l'alumne ha anat seguint poc a poc les meves indicacions), per tal de poder anar treballant igualment aspectes del seu currículum per`que per a l'alumne, en aquestes situacions, no li sembli que està seguint la dinàmica de l'aula.

A més, els recomano que tanquin amb clau els despatxos,  així ella n hi entrarà, i es podrà evitar tindre que treure-la a la força, el enfrontament que ella, constantment en aquestes situacions busca.

A les tutores els hi sembla bona idea. 

Continuem!




La tercera setmana de les pràctiques ha estat força interessant, tot i que, davant de situacions improvisades.
Aquesta setmana, davant de la vaga general, hi va haver mestres que no van assistir a l'escola, i se'm va demanar si podia dur les classes d'una de les aules de primària.
M'ha permés conèixer altres alumnes, observar les seves necessitats educatives especials. En aquesta, he consultat primerament, amb l'educadora quin era el nivell de cada alumne, i els arxivadors de cadascun d'ells de les activitats, per tal, d'elaborar activitats adequades a les seves capacitats i necessitats i/o continuar algunes fitxes que estaven inacabades.



La quarta setmana, he participat i intervingut en l'aula dels PAQPI.
Aquest grup d'alumnes, els dijous, realitzen taller de cuina.
Objectius:

• Obtenir hàbits saludables.
• Aprendre a cuinar.
• Manipular aliments.
• Mostrar-se autònoms respecte a la realització de la compra.
• Conèixer els riscos que comporta treballar en una cuina.
• Aprendre a utilitzar estris i electrodomèstics.
• Organitzar-se davant la tasca a desenvolupar.
• Treballar en grup.
• Netejar i endreçar un cop acabada la tasca.

Tot una série d'objectius que els permet obtenir més autonomia per la vida diària, i a la vegada, per el seu futur laboral. 

La sessió es desenvolupa de la següent manera:

1. Es reuneixen tots, i es proposa plats a cuinar. en consens se'n decideix un.

2. Es realitza llista sobre quins són els aliments que han de comprar.

3. Un cop en el supermercat, pensem on han d'estar ubicats els ingredients que necessitem. A més, hem de buscar la relació qualitat preu, i conèixer quines quantitats seran les adequades.

4.  Un cop a la cuina, fem una introducció, expliquem cada utensili, cada electrodomèstic i estri. 

5. Entre tots anem fent quin serà el procés que haurem de seguir, i anar recopilant, per tal que de els hi quedi ben clarificat. 

6. Organització per grups de treball.

Un cop acabada la tasca, fem un tastet del que hem elaborat: Espinacs a la crema amb base de mil fulls. 

Resultat: Boníssim! Seran uns grans xefs!!

Un cop tornem a l'aula, deixem escrita la recepta per ser arxivada. Fet que els permet, fer una recopilació de tot aquell procés que han seguit, i recordar quins han estat els ingredients que han utilitzat.

La nostra recepta

Espinacs a la crema i bacó a
Nom del plat		Espinacs a la crema amb pasta de full Per a 4 a 6 persones
Ingredients:		-         Oli -         2 bacon / 250 per paquet -         2 paquets d’espinacs congelats /400g paquet -         4 dents d’all -         Aigua ½ litre -         1 paquet de formatge amb pols 100gr -         Sal -         Pasta de full 250gr -         Un polsim de farina -         1 bric de 90 ml de crema de llet
Passos a seguir
1	Posar aigua al foc.
2	Quan l’aigua bull ficar espinacs 30 min.
3	Colar i reservar els espinacs
4	Treure la corna del bacon,tallar-lo a bocins petits
5	Pelar els alls i tallar-los petits
6	Coure els alls a la paella, afegir el bacon i més tard els espinacs
7	Remena-ho tot junt amb la crema de llet
8	Enfarinar una plata del forn
9	Estirar la pasta de full amb un rodet ,ficar la pasta a la plata i punxar-la
10	Estendre els espinacs, bacon i el formatge per sobre la pasta de full
11	Enfornar durant 10-15 min amb el forn de baix prèviament calent
	Imatge del plat

Cinquena setmana, torno a intervenir en l'aula dels PAQPI. Aquest cop, recuperem la recepta que vam realitzar en el taller de cuina, i els fem observar que hi ha aspectes que no es van tenir prou en compte a l'hora de escriure la recepta. Aquest aspectes són les mesures, quantitats dels ingredients, i els instruments de mesura.
Expliquem les quantitats de mesura respecte als ingredients, com ara: litres, grams, graus, temps; i els respectius instruments de mesura, com ara: el termòmetre, vasos de mesura, la balança i el rellotge.

Un cop rectifiquem la recepta, fem un exercici per tal de reforçar aquest aprenentatge, el qual va lligat a l'àrea de matemàtiques i del llenguatge.
  

La sisena setmana, en el meu últim dia de les pràctiques parlem sobre l'alumna amb greus trastorns de conducta. La professora em comenta que aquest últims dies han estat bastant durs, i que l'alumna es mostra molt indiferent a la dinàmica establerta a l'aula. L'alumna, només segueix be la dinàmica, els dimecres, donat que aquest dia de la setmana, a última hora de la tarda és realitza informàtica, i aquesta àrea li agrada moltíssim  Donat que encara no l'ha vist el psicòleg de l'escola, pensem opcions que puguin motivar a l'alumna per tal de seguir la dinàmica establerta. Per tant, acordem, en plantejar a l'alumna que si cada segueix la dinàmica amb un bon comportament, podrà estar els últims 20 minuts de l'horari escolar a l'ordinador.
L'alumna, davant de la proposta que se li planteja accepta. 

Sessions amb la psicopedagoga de l'EAP.

29.10.12: Quina tasca fem?

Em reuneixo amb la psicopedagoga de l'EAP. M'explica quina és la seva tasca, organització i funcions.

La psicopedagoga, assisteix al centre escolar un cop quinzenalment.

Cada inici de curs, es realitza un pla anual per tal d'organitzar les funcions i la tasca que s'ha de desenvolupar durant el curs escolar. Aquí, és on es decideix quins seran els alumnes que atendrà. Sempre són els alumnes que realitzen escola compartida, es supervisarà si hi ha alumnes nous a l'escola,  alumnes que ja hagin acabat o deixat el centre escolar. A aquests alumnes que realitzen escolaritat compartida, se'ls farà una avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials que presenten, per la realització del PI.

Es realitzen reunions de coordinació entre l'escola ordinària i l'escola d'educació  especial (els tutors dels alumnes respectius i la psicopedagoga), en aquest es realitzarà un seguiment del alumnes i s'establiran acords, que posteriorment seran expressats a les families dels alumnes en reunió entre els tutors de les dues escoles i la psicopedagoga.

Cada final de curs, la psicopedagoga assessora a l'equip educatiu, sobre com organitzar els alumnes en les diferents aules ( necessitat de suport extens - 1 aula- primària - 3 aules-, ESO - 1 aula-, PAQPI - 1aula-)

Actualment, s'estant realitzant els PI de cada alumne.

Quedem en que cada dilluns que assisteixi al centre, assistiré a les sessions.



12.11.12: Els PI

Aquest dilluns he passat tot el mati amb la psicopedagoga.  M'ha explicat com s'organitza tota la seva tasca en vers als alumnes que realitzen escolaritat compartida.
Actualment, es troben en la realització dels PI dels alumnes. Es reuneixen la psicopedagoga i la tutora del alumne, i a partir dels documents (avaluacions de l'alumne) de l'escola ordinària, i de les avaluacions de l'escola especial, realitzen el PI, que posteriorment, en reunió de coordinació amb l'escola ordinària els posaran en comú per tal de crear el definitiu.
Observo cada document, atenc a cada explicació i a la vegada, se'm fa partidària de l'elaboració.
En finalitzar, la psicopedagoga, m'informa quan, on i com es realitzaran les reunions de coordinació amb les escoles, per ta de que hi pugui assistir.



23.11.12: Reunions de coordinació amb les escoles
Avui ha estat diferent, despres d'haver observat en altres sessions amb la psicopedagoga, l'elaboració dels PI dels alumnes que realitzen compartida, he començat a assistir a les reunions de coordinació amb les escoles. En les reunions de coordinació, assisteixen, els tutors i professor d'educació especial dels alumnes de l'escola Ordinària, el tutor de l'escola especial i la psicopedagoga. Les reunions tenen com a objectiu:
-  Coneixement de la situació familiar del alumne, per tal de si es necessari, poder coordinar-se amb d'altres serveis.
- Fer una valoració del alumne, en els diversos àmbits. És a dir, com es desenvolupa l'alumne socialment a les dues escoles, com es mostra emocionalment,...
- Dificultats que presenta en aquest àmbits i en les àrees escolars.
- Concretar quines arrees curriculars seran compartides, quines es realitzaran només a l'escola ordinària i quines es desenvoluparan a l'escola d'educació especial. A més, de conèixer com es desenvolupen i es treballen en cada centre (per projectes, materials, grup petit, grup gran, aprenentatges més funcionals, ...), adaptat a les característiques del alumne.
- Concreció de l'avaluació del nen. Qui realitzarà les avaluacions, es a dir, si alumnes assisteix a l'escola ordinària tres dies a la setmana, i dos a l'escola especial. L'escola ordinària serà la qual realitzarà l'avaluació i la entrega de notes, tot i això, l'escola d'educació especial, en coordinació amb l'escola ordinària, complementarà l'avaluació. L'escola ordinària, abans d'entregar les notes als pares, passarà les notes a l'escola especial, i aquesta complementarà l'informe d'avaluació. En el cas que l'alumne assisteixi tres dies de la setmana a l'escola d'educació especial i dos a l'escola ordinària, el procés serà el mateix però al inrevés.
- Concreció dels punts que s'han de tractar per una posterior reunió de coordinació amb els pares del alumnes, per tal, d'informar sobre el procés d'E/A del nen. Fer -los partícips d'aquest.

Un cop s'han concretat tots els punts, es defineix el PI conjunt que quedarà establert per les dues escoles.

Es tracta d'un intercanvi d'opinions per arribar a concretar objectius comuns per tal de fer una tasca educativa conjunta que permeti a l'alumne progressar adequadament en el seu procés d'E/A. Es un treball en xarxa, coordinat i de col·laboració.

Les reunions de coordinació, es realitzen un cop en cada centre escolar. Es a dir, un cop en el centre d'educació especial, i a la següent reunió en l'altre centre escolar. Es comparteixen els espais.


REFLEXIONS
Participar en les reunions de coordinació, m'ha fet veure més concretament la tasca que s'ha de desenvolupar. A més, he pogut intervenir en aquestes, donat que el fet d'anar observant a la vegada, les aules, i participar en elles, m'ha permés conèixer als alumnes, fet que com dic, el tutor de l'escola d'educació especial de l'alumne i la psicopedagoga, en feien sentir una més de l'equip, demanant la meva opinió i posterior intervenció. Per tant, poder compartir, amb els professionals sobre les necessitats que presenten els alumnes, i sobre com poder intervenir per a un adequat procés d'E/A.


30.11.12: Més reunions de coordinació
Aquesta ha estat l'ultima reunió de coordinació amb l'escola, durant aquest periòde de pràctiques. Ha resultat força interessant, donant que han sorgit dubtes que en un primer moment semblaven que no suposaven cap mena de dificultat.
Després d'haver acordat tota una série de punts: horaris escolars, objectius, àrees curriculars que es desenvolupen (quines en l'escola ordinària, quines en l'EE), punts a tractar amb la família en la reunió de coordinació,... Sorgeix el dubte de l'avaluació. Si el PI, que ve dictaminat que ha de ser conjunt entre els dos centres escolars, com s'ha d'avaluar? Clar, l'avaluació ha de ser conjunta però com s'ha de fer, si des de l'escola ordinària es fa de forma quantitativa, i realment els alumnes que requereixen d'un PI difícilment poden tenir una avaluació quantitativa, i per l'altra banda, desde l'EE és fa una avaluació qualitativa i a final de curs. Ha estat un punt de discussió, per tal d'arribar a un acord.
Un altre aspecte que ha sorgit en la reunió de coordinació, ha estat, els acords que s'han de presentar amb la família, donat que és una família que li costa acceptar les necessitats que presenta el seu fill/a. És a dir, tots dos centres escolars i el psicopedagog  valoren que el proper any, l'alumne/a ha de ser escolaritzat a temps total a l'escola d'educació especial.  Per tant, s'acorda la forma de com presentar-ho a la família i quins són els professionals que han d'assistir-hi, (tutors de les dues escoles i un psicopedagog) per tal, de que la família no es senti jutjada s'eviten que assisteixin els vetlladors de l'alumne/a de l'escola ordinària i el segon psicopedagog.

Observació

La primera setmana de la realització de les pràctiques, es va centrar en observar i analitzar el context.
Coneixement dels alumnes i de l'aula de primària, la qual es caracteritza per alumnes amb trastorns de conducta.
La dinàmica establerta a l'aula, va marcada per les necessitats de l'alumne, de les seves característiques i capacitats. Els aprenentatges dels alumnes d'aquesta, 4 en escolarització complerta i 1 en escolarització compartida, segueixen les arees, de llengües, matemàtiques, musica i activitat física  Cada dia al mati, es realitzar esport (caminades per la natura, caminades per dins la ciutat, jocs,...), per tal de treballar la motricitat, el contacte amb la natura, el coneixement de la ciutat ( normes vials, establiments,...), a segona hora es va convinant les arees de llengües i matemàtiques. Les dues ultimes hores, del matí, es centren en el treball d'hàbits d'autonomia. Cada divendres al mati, es treballa l'estimulació, el ritme, la motricitat,... en l'area de musica.
Per les tardes, es realitzen tallers associats als sentits, projecte que es duu a terme aquest any des de l'escola.
L'observació de la dinàmica de l'aula en els seus diferents horaris, m'ha permés conèixer més els alumnes i veure quin es el seu desenvolupament vers al seu procés d'E/A, les seves característiques i necessitats.
A més, de les diferents intervencions que es realitzen davant dels problemes de conducta que presenten els alumnes, les intervencions que es duen a terme.
En les hores d'esbarjo, he pogut observar com es relacionen els alumnes entre ells, com reacciones davant dels possibles conflictes que puguin sorgir vers als companys,...
L'obtenció de coneixement del context escolar, ens permet conèixer la seva cultura, la seva organització i funcionament.




La segona setmana de les pràctiques he estat en una altra aula, la qual és caracteritza en l'àrea de la jardineria.
Aquesta aula està composada per cinc alumnes de l'escola, de diferents aules, que per les seves característiques i N.E.E, compleixen els requisits.
El treball que es realitza en aquesta, és mantenir els espais oberts de l'escola nets, ordenats, i cuidats. Aprenen sobre jardineria, a treballar en grup, i a la vegada, utilitzar eines especifiques. Fet que proporciona en el alumne a la vegada, els valors, autocontrol d'un mateix, cura de l'espai, desenvolupar capacitats que els permetin a l'hora, dur a terme una tasca en un futur.
Un cop s'acaben les tasques, es reuneixen dins de l'aula per tal de deixar escrit en un diari de camp, la tasca que han realitzat, quines eines han utilitzat, i com s'han sentit després de la tasca realitzada.


La tercera setmana de les pràctiques he estat en dues aules:

• En l'aula d'alumnes amb necessitat de suport extens: aquesta aula està composada per set alumnes. quatre d'ells realitzen escolarització complerta i tres escolarització compartida. És una aula on es treballa l'estimulació, en tots els aspectes del alumne i els hàbits, tot i  que a la vegada es força assistencial, donat a les seves característiques i dificultats que presenten. 
• En una de les aules de primària: aquesta esta composta per quatre alumnes, amb retard mental, discapacitat motriu i autisme. Una aula, en el qual es treballa molt el llenguatge, però no els alumnes, donat que cap de ells parla. si no de crear el docent una conversa, per tal d'anar explicant als alumnes tot procés d'aprenentatge. Es treballa força, amb la tecnologia, la música, les imatges, i potenciar al màxim la psicomotricitat.

REFLEXIONS:
Ha estat una setmana una mica difícil  més que res pel fet que mai havia tingut contacte amb nens i nenes que presenten trastorns en el desenvolupament tant servers. Tot i això, m'ha ajudat a conèixer més la tasca que es desenvolupa i a la vegada, a aprendre més.




La quarta i cinquena setmana, estat dirigida a:

• Observació a la reunió d'equip que es realitza els dijous. 
• Observació e intervenció en l'aula dels PAQPI. Us convido a entrar a la pagina web!

Que treballem?